Articul por Ladin Val Badia

La balena alda pro i Cetaceae y so inom vëgn dal latin bālaena, bāllaena o bālēna (dal grech antich: φάλαινα, phálaina o φάλη, phálē dala medema raisc indoeuropeica dl todësch Wal, dl inglesc whale y dl svedesc val)[1]. Danter i antenac dles balenes él mamifers che viô söla tera frëma y che ca. dan da 50 miliuns de agn á metü man da s’adaté ala vita t’ega.

Balena

Les balenes alda pro i eucarioc y pro i tiers plü gragn che á vit söl planët tera. La balena blea (Balaenoptera musculus) é danter i tiers plü gragn dla tera cun na lunghëza de ca. 33 m y n pëis de ca. 200 tonelades y mangia dantadöt pancton. La balena Physeter macrocephalus é danter i tiers da rapina plü gragn dla tera.

Les balenes é danter i tiers che pó vire plü dî. La sort Balaena mysticetus pó vire cina passa 200 agn.

Ales balenes ti él dagnora gnü dé la ciacia por l’öre, la cern y l’ambra grija. Dal 1986 inant él gnü a se le dé na regolamentaziun dla ciacia dles balenes tres la Comisciun internazionale por la ciacia dles balenes. Danter i stac che pratichëia la ciacia ales bales él la Norvegia, l’Islanda y le Iapan. Porater él ince popolaziuns autoctones dla Siberia, dl’Alaska y dl Canada dl nord che ti dá la ciacia ales balenes te süa tradiziun culturala y por suravire.

Plates colegades mudé

Notes mudé

  1. Balena, sön etimo.it, Francesco Bonomi