Articul por Ladin Val Badia

La Löna (simbol: ☾) é le su satelit dla Tera y é n satelit natural. Ara orbitëia a na destanza de ca. 384.400 km dala Tera y aladô de süa rotaziun sincrona él da odëi dala Tera tres la medema pert. La pert ascognüda dla Löna ne ê nia conesciüda cina che al é gnü a se le dé les prömes esploraziuns spaziales [1]. La pert ascognüda dla Löna é gnüda osservada por le pröm iade ai 7 d’otober dl 1959, canche na sonda sovietica en orbita encër la Löna á mené n valgönes fotografies ala Tera[2].

FullMoon2010


La spersa dla pert dla Löna che an vëiga dala Tera á ca. 300.000 craters d’impat che á n diameter de almanco 1 km[3]. Le crater plü gran é la fopa Pol Süd-Aitken[4], che á n diameter de ca. 2.500 km, che é sota 13 km y tol ite la pert a süd dla pert ascognüda dla Löna.


Aladô dl movimënt orbital dla Löna ciarera fora atramënter a gaujia dl’orientaziun respet al sorëdl y al vëgn a se le dé fases desfarëntes da odëi tlermënter dala Tera. Les fases dla Löna á n influs diret sön tröpes creatöres viëntes[5]., sön les marees, sön le ziclus de reproduziun y sön la stabilité dl’assa de rotaziun dla Tera [6]. Al é döes fases dla Löna: chëra dla Löna che vá sö pert y chëra dla Löna che vá jö pert. Les situaziuns estremes dles döes fases vëgn a se le dé canche la löna é danter la Tera y le Sorëdl y la pert iluminada ne é nia da odëi -Löna nöia- y canche la pert iluminada é da odëi daldöt -Löna colma.

Le simbol astronomich dla Löna é la rapresentaziun de süa fasa canche ara vá jö pert ☾[7]. Al vëgn araté che la Löna s’ais formé dan da ca. 4, 5 miliarc d’agn, püch tëmp do la formaziun dla Tera. Cina dai tëmps dl’antichité inca á la Löna albü n gran influs sön le comportamënt dles porsones. Tla mitologia greca gnora identificada dun la divinité Selene[8], che comanâ sön la racoiüda, sön la fertilité y sön la ciacia.

Wikidata mudé

d:Q405 Les porsones é jüdes sön la Löna por le pröm iade ai 20 de messé dl 1969[9]. Le pröm astronaut che á metü le pe sön la Löna é sté l’american Neil Armstrong, le comandënt dl’Apollo 11.

Plates colegades mudé

Astronomia

Notes mudé

  1. The Far Side of the Moon -- And All the Way Around, sön nasa.gov.
  2. Luna 3, NASA.
  3. Moon Facts, sön planck.esa.int.
  4. Surviving the heavy bombardment: Ancient material at the surface of South Pole-Aitken Basin (PDF), sön planetary.brown.edu.
  5. Vita senza la Luna: una speculazione scientifica, sön scienceinschool.org.
  6. Who Needs a Moon?, sön news.sciencemag.org.
  7. Johann Franz Encke, Berliner Astronomisches Jahrbuch für 1853 (Berlin, Akad.-Verl.), 1850, p. 12, urn:nbn:de:bvb:12-bsb10538383-1.
  8. Hard, p. 46.
  9. Tëmp coordiné universal, ai 20 de messé tl fuso orar de Houston.(EN) NASA, Apollo 11, Record of Lunar Events, sön history.nasa.gov.

Vocabolar dl ladin leterar mudé

 

luna LŪNA (EWD 4, 259; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lun-a) 6 1763 la luna ‘luna’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. löna mar. löna Badia lüna grd. luna fas. luna bra. luna fod. luna amp. luna LD luna
s.f. lunes
(gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) luna
Ⓓ Mond ◇ a) L ge aessa ben ensegnà / A vegnir da Pera ca / De not da la una / Co la bala e zenza luna. L’je aesa beng ‘nsegnà / A vegnir da Perra ka / De not da la una / Ko la bala e zenza luna. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.);
b) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’arjignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) La luna flurësc / do piza de Sasplat; / la mutans da śën / dà la gauja al curat. La luna florasch / do pizza de sass platt; / la muttans da deseng / dà la causa al Curat. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.);
d) Al ê da d’altonn, na bela nöt sarëna: le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît. El ē da d’alton, na bella noutt serena: ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); e) Les stëres, la löna, sce le tëmp ne se müda, / Y sorëdl é les lampedes che mai se destöda. Les stálles, la lüna, se l’táimp ne se müda, / E sorádl è les lampedes che mai se destüda. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)