Articul per Ladin Gherdëina

Leo Demetz, nce Leo Demetz dl Academia (*28 de juni 1885 a Urtijëi; † 29 de dezëmber 1960 a Urtijëi), fova n njenier y mprenditëur de Urtijëi.

Leo Demetz.

Biografia mudé

Leo Demetz ie nasciù sciche ultim de 14 mutans y mutons de Mariana Demetz de Sodlieja y Ferdinand Demetz. L ie sta tlamà Leo do l papa Leo XIII. Si plu vedla sor Carlina fova la loma de Luis Trenker. Do la scoles a Urtijëi iel jit a Bulsan tl Josefinum (1896-1898). Dal 1899 al 1902 al fat la scola "Bau- und Kunsthandwerkerschule" a Bulsan, depona a Berlin (1905-1911) ulache l ie deventà njenier.

A Berlin al cunesciù Isolde von Pohl na fiocia de Richard Wagner y da chësta al giatà doi mutans Senta y Johanna (Hansi). Ntan che Leo Demetz à messù jì tla viera (1914-1918) ie si fëna morta. De reviers dala viera se al maridà cun Matilde Stuflesser fia de Ferdinand Stuflesser de Petlin y i à abù cin mutans y doi mutons: Mathilde (Tilda), Isolde (Loldi), Annamaria, Stefania (Fanny) y Margherita. I doi mutons fova: Ferdinand (mort do la nasciuda) y Leo che ie mort tla segonda viëra sciche pilot.

Adum cun si mut Leo al fat la scola de julé tl 1939 y ie pona stat l prim pilot te Gherdëina[1]. L ie nce stat un di primes a avëi n auto n motor y n telefon.

Leo Demetz ie stat l prim presidënt dla Lia per l guant dala Gherdëina tl 1919[2].

Ai 5 de mei di 1920, su scumenciadiva de Leo Demetz, ie stata sul jëuf de Frea n protest che i ladins nen ie nia unic numinei tl tratat de pesc do la gran viera[3]. Tl 1945 ie Leo Demetz adum cun Franz Prugger y Luis Trenker promotëur per la lia Union di Ladins de Gherdëina y l ie stat l prim vizepresidënt dla union dal 1946 al 1947[4].

Leo Demetz ie nce stat ciaciadëur y presidënt dla ciaces de Sëlva y Santa Cristina ti ani 1955[5].

Leo Demetz à judà adum cun Giuani Stuflesser de Petlin a derturé la capela de Resciesa tl 1957[6].

Ativiteies de cumerz mudé

 
Leo Demetz, l prim a man ciancia mpé, a tré zedules l ann 1906.

Ti ani 20 a Leo Demetz scumencià a vënder cëses prefrabichedes[7].

Tl ann 1926 à Leo Demetz metù su na nueva fujina da la lectrisc n pue dedora da Puntives a man ciancia dl ruf[8]. L à nce svilupà n sistem de desdlacé la roles dl ega cun la lectrisc.

Daujin a si cësa a Urtijëi al zidlà foreles per i hotiei de Gherdëina.

Mplanc portamont mudé

Tl 1934-1935 ie stac fac i lëures per la furnadoia de Mont de Sëuc [9]. Leo Demetz fova pra i fundadëures dla sozietà y l presidënt tl 1934[10].

Sun Mont de Sëuc sun Cherta ie sta metù su n schilift tl 1938 che fova dant sun Ronc y pona sun Resciesa. Chësc lift univa tlamà "Leo Demetz" y plu tert "Fannylift"[11].

Tl 1950 ie unì metù su da Leo Demetz, Luis Trenker y d’autri la sozietà ”Sessellift Raschötz GmbH” per fabriché n lift dai stuei da Urtijëi sun Resciesa. D’ansciuda dl 1952 à chësc scumencià a ji[12].

Scric mudé

  • Bera Giuani Stuflesser de Petlin. Calënder de Gherdëina 1959, pl. 29-31.

Notes mudé

  1. Hans Perathoner: "Nscila ei scumencià a julé…"Leo Demetz, prim pilot te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 2010, pl. 103-105.
  2. Flëur Schrott: Na lia à 80 ani. Calënder de Gherdëina 1986, pl. 61.
  3. Stefan Kasslatter: Festa di 90 ani dia bandiera ladina. Calënder de Gherdëina 2011, pl. 70.
  4. Roland Verra: Storia dia Union di Ladins de Gherdëina dal 1945 al 1995. Calënder de Gherdëina 1996, pl. 29.
  5. K.L.: An de ciacia 1956-57. Calënder de Gherdëina 1958, pl. 90.
  6. Cristl Moroder: Resciesa - capela. Calënder de Gherdëina 1960, pl. 46-47 (foto).
  7. er (Elsa Runggaldier): Storia dia cësa “Befania” de Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1998, pl. 116.
  8. Malia da Cudan: L ie 100 ani ca che Gherdëina à y adrova la lectrisc. Calënder de Gherdëina, pl. 45.
  9. V.P.La furnadoia Urtijëi-Mont de Sëuc à abù 40 ani. Calënder de Gherdëina 1976, pl. 99 (foto).
  10. Egon Vinatzer: La “Mont de Sëuc” y la ” Secëda” renuvedes defin. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 108.
  11. L schilift Leo Demetz. Calënder de Gherdëina pl. 27.
  12. Lift dai stuei de Resciesa. Calënder de Gherdëina 2003, pl. 19

Bibliografia mudé

  • Bera Leo dl Accademia. Nëus Ladins, 15 de jené 1961, pl. 3.