Urtijëi
Articul per Ladin Gherdëina |
Urtijëi Sankt Ulrich (de) Ortisei (it) | |
---|---|
Urtijëi cun l Sela y Saslonch da Tlesura | |
Raion | |
Stat | ![]() |
Region | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Comunità raion | Salten-Scilier |
Geografia | |
Coordinedes | 46°34′28″N 11°40′18″E / 46.57444°N 11.67167°E |
Autëza | 1 220 m sëura l livel dl mer |
Spersa | 24,3 km² |
Populazion | |
Abitanc | 4 864 ab. (2019) |
Grupes linguistiches | 84,19 % ladin 9,30 % tudësch 6,51 % talian |
Densità | 200,16 ab./km² |
Auter | |
Frazions | Sacun |
Codesc de la posta | 39046 |
Prefis dl telefon | 0471 |
Codesc ISTAT | 021061 |
Politica | |
Ambolt | Tobia Moroder (2020 -2. mandat) |
Cherta | |
Posizion de Urtijëi te Südtirol | |
Plata internet |
Urtijëi (pronunzià [uʀtiˈʒɜi̯] (scota su), tudësch: St. Ulrich, talian: Ortisei) ie n chemun de Gherdëina tla provinzia autonoma de Bulsan. Cun na populazion de plu de 4.800 abitanc iel l majer chemun de Gherdëina ncont de populazion, ma l mënder ncont de spersa cun 24,3 km². Pra l luech de Urtijëi toca geograficamënter y ënghe da n pont de ududa soziel la frazion de Sureghes, ma che aministrativamënter fesc pert dl chemun de Ciastel. La populazion de la zona urbana de Urtijëi, cuntan leprò Sureghes y Runcadic, ie de mpue manco de 5.500 abitanc. Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 84% de Urtijëi l ladin. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l gherdëina.
Ridli y si mejes[1]Modifica
Piz DedoraModifica
Socrëp, La Sia, Ruf, Cecer (Ruf Dessëura), Pitl Ruf (Nis), La Plates Dedite, La Plates Dedora, Nevel, Dumat, Pradac, Lipl (Mantingher), Grien, Luca Dedora, Vedl Pilat, Pitl Pilat, Ciascian, Lip, Sciron, Sulé, Mauta, Tinderla (Ciancel Dessëura), Ciancel, Nevin, Juaut, Bëiber, Col Martin (Puc, Taicer), Cialian, Tone, Pizer, Cëdepuent, Tadeo (Soler), Penc (Rumanon Dessëura), Luca (Nuef), Iagher (Crëida), Alësc, Tecul, Uridl, Cësa Fill, Junerëi (Gran Cësa).
Dla da Puent de PanaModifica
Cësa Puent de Pana, Bugon, Sneton, Smidl, Muradëures (Bruel), Plan de Mureda, Mureda, Doss dl Preve, Jumbierch (Lusenberg), Cudan, Scurcià, Resciesa, La Tambres, Pitl Paul (Rudolfine), Lenert, Zot, Ratic (Naz), Costa, Vedl Doss, Doss, Maidl, Furmescere (Vedla Scola), Martiner.
Piz DessëuraModifica
Stlejuc, Menza (Stlejuc Dessëura), Pitl Bruel, Bruel Dessot, Gran Bruel, Frëina, Mulin da Frëina, La Rodera, Bataian (Dessëura), Bataian Dessot, Tiscion Dessëura, Tiscion Dessot (Villa Lourdes), Perjon, Milan, Ronch, Costa Dessot, Raineles, Costa Dessëura, Coi, Coi Dedora, La Mauta, Luca, Runcata, Cuenz, Martin, Carai (Planaces), Palvates, Puent, Puntëdla, Puntëdla Desson, Sovia, Costamula Dessot, Costamula Dessëura, Nudrëi Dedite, Nudrëi Dedora, Costes, Val, Mulin, Marëufer, Fëur.
La BrusciaModifica
Fever, Vedl Gustin (Colroi), Planaces (Cësa Brida), Mota, Mulins, Pech (Snoltner), Anterleghes, Ianesc, Benefiz Sant'Antone, Giustin, Sigat, Mulin dl Roder, Moidl (Brida), Ianon, Stëifl, Petlin, Beché, Spedel (Nuef), Faujëina, Trina (Bera Iacun), La Reja (Sartëur), Zitadela, Fill, Rumanon, Vedl Spedel, Pedetliva, Dëur, Mauritz, Calonia, Vedl Chemun (Dutor, Mëune), Fëur, Pana, Cësa Purger, Grien, Mulin, Pech dl Busc (Fever), Gran Cësa, Fever dl Busc, Scioler.
Ridl da SacunModifica
Pincan, Sodlieja, Plajes, Col de Flam Dessot, Col de Flam Dessëura, Oslperch, Stufan Dessëura, Stufan Dessot, Val, Nis, (Pitl Poz), Poz Dessëura, Poz Dessot, Poz Dedite, Paul Dossù, Pescosta (Vedla), (Gran) Sotria, Ciajea, Pitla Sotria, Mulin de Sotria, Pitl Fever.
BlasonModifica
L blason de Urtijëi ie na tofla d'or cun la figura de S. Durich, trat sëura cun l guant da vëscul, che tën tla man drëta na crëusc d'or y ie a ciaval. L ciaval ie blanch, cun urnamënc d'or y curì da na chëutra bruma. Sun la tofla iel na striscia bruma cun trëi pitli blasons de arjënt y dantrite doi eves d'or che jola" [2]
Vita culturelaModifica
Tl zenter de Urtijëi ie la Cësa di Ladins, sënta dl Museum Gherdëina, dla Union Generela di Ladins , dla Union di Ladins de Gherdëina y dla Biblioteca ladina Malia da Cudan . A Urtijëi ie nce la sënta de La Usc di Ladins. Sun Plaza de Sant Antone ie la Cësa de cultura cun la sënta dla Lia Mostra d’Ert[3], dla Grupa Jëuni Urtijëi y dla bibliotech d'Ert. Tla cësa de cultura Luis Trenker ie la sala di cungresc, y la mostra de scultures Art 52[4]. Sun plaza de dlieja de San Durich ie la Bibliotech San Durich tla cësa dla vedla scola [5].
ScolesModifica
CumenanzaModifica
Spartizion linguisticaModifica
Lingaz de apartenënza (zensimënt 2011) |
84,19 % ladin |
9,30 % tudësch | |
6,51 % talian |
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Urtijëi l ladin. La prima cumpededa fova unida fata tl 1971, ulache l 19% ova mo detlarà l tudësch la rujeneda de l'oma y mé l 77% l ladin. Dal 1981 incà ie l ladin for restà ntëur ai 84%.
Ann | Grupes linguistiches[13][14][15] | ||
---|---|---|---|
ladin | tudësch | talian | |
1971 | 77,23 % | 18,57 % | 9,20 % |
1981 | 84,35 % | 10,26 % | 5,39 % |
1991 | 83,94 % | 11,07 % | 4,98 % |
2001 | 82,32 % | 12,13 % | 5,55 % |
2011 | 84,19 % | 9,30 % | 6,51 % |
Svilup demografichModifica
Urtijëi à abù n gran crëscer de la populazion do la anescion ala Talia, che ie dublieda dal 1921 al 1981 da 2.000 a 4.000 abitanc. Aldidancuei à l chemun plu de 4.600 abitanc.

Da vijitéModifica
Monumënc sota defenduraModifica
A Urtijëi dal 17 fabrighes sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol: cater dliejes, doi capeles, doi cëses y 9 mejes.
Dlieja de San Durich[16].
Dlieja de S. Antone[17].
Dlieja da Sacun[18].
Dlieja de S. Ana[19].
Capela da Poz[20].
Capela de Resciesa[21].
Janon[22].
Villa Rifesser[23].
Pradac[24].
Nevel[25].
Martin[26].
Col de Flam Dessot[27].
Costamula Dessot[28].
Costamula Dessëura[29].
Cudan[30].
Peza (Sacun)[31].
Monumënc natureiModifica
Tl chemun de Urtijëi ie unic metui sota defendura ot monumënc naturei: doi crëpes, la bujes y pisciadoi de Puent, cater lëns y n paluch.
PersunaliteiesModifica
Galaria dales fotografiesModifica
NotesModifica
- ↑ Barbara Lanz, Sonja Mitterer: Höfekarte Gröden. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.
- ↑ Plata internet dl chëmun
- ↑ Circolo
- ↑ Mostra de scultures Art 52
- ↑ Bibliotech San Durich
- ↑ Scolina Salieta, plata web Chemun de Urtijëi.
- ↑ Scola Elementera Urtijëi, plata web.
- ↑ Scola Mesana Urtijëi, plata web.
- ↑ Lizeum d'Ert, plata web.
- ↑ Scola prufescionela, plata web.
- ↑ Istitut Tecnich Economic Urtijëi, plata web.
- ↑ Scola de Mujiga Urtijëi, plata web.
- ↑ Die amtliche Bürgerzahl und die Sprachgruppen in Südtirol nach Gemeinde und Bezirk - Volkszählung 1981, S. 24
- ↑ Südtirol in Zahlen (Bozen 1994), S. 14
- ↑ Volkszählung 2001. Berechnung des Bestandes der drei Sprachgruppen in der Provinz Bozen-Südtirol, S. 6
- ↑ Dlieja de San Durich, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Dlieja S. Antone, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Dlieja da Sacun, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Dlieja de S. Ana y curtina, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Capela da Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Capela de Resciesa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Janon, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Villa Rifesser, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Pradac, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Nevel, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Martin, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Col de Flam Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Costamula Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Costamula Dessëura, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Peza, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Crëp de Secëda, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Balest y Gran Roa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol
- ↑ Bujes y Pisciadoi Gran Puent, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Pëc de Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Lën da beca de Nis, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Lën da beca de Uridl, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Pinch drusà dl mur da Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
- ↑ Pitli palusc de Col Ciarnacëi, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
Cëla ëngheModifica
BibliografiaModifica
- Elfriede Perathoner, Albert Moroder: Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug. Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018.
LiamesModifica
Vocabolar dl ladin leterarModifica
Urtijëi 6 1821 Urtiʃhëi (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*1915:55)
gad. Urtijëi grd. Urtijëi fas. Ortijei caz. Ortijei fod. Ortijei amp. Ortisei LD Urtijei
topon.
paese e comune in val gardena (gad. DLS 2002, grd. F
2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS
2002, LD DLS 2002) Ⓘ Ortisei Ⓓ St. Ulrich ◇ a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus
- dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) Son pa stata a Ortijei,
duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla
muta no voi resté. Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a
tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.).
Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi | |
Ciastel | Fie | Jenesien | Karneid | Mölten | Nueva Ladina | Nueva Tudëscia | Renon | Santa Cristina | Sarentin | Sëlva | Tires | Urtijëi | |