La Val
Articul por Ladin Val Badia | ![]() |
La Val Wengen (de) La Valle (it) | |
---|---|
Dlijia "San Senese" | |
Raion | |
Stat | ![]() |
Region | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Comunità raion | Val de Puster |
Geografia | |
Coordinedes | 46°39′N 11°55′E / 46.650°N 11.917°E |
Autëza | 1 353 m sëura l livel dl mer |
Spersa | 38,9 km²[1] |
Demografia | |
Populazion | 1 387 ab. (1 jené 2018)[2] |
Grupes linguistiches (cumpededa dl 2011) |
97,66 % ladin 1,53 % tudësch 0,81 % talian |
Densità | 35,6 ab./km² |
Politica | |
Ambolt | Angel Miribung (2020 (2. mandat)) |
Auter | |
Codesc de la posta | 39030 |
Prefis dl telefon | 0471 |
Targa de l'auto | BZ |
Codesc ISTAT | 021117 |
Plata internet | www |
Cherta | |
Posizion de La Val te Südtirol | |
La Val (por todësch: Wengen, por talian: La Valle) é n comun dla Val Badia tla Provinzia autonoma de Balsan.
La Val é le comun cun la perzentuala plü alta d'abitanc che baia ladin de döta la Ladinia (le 97,67%). L'inom La Val (Wengen) ciafun por le pröm iade te n documënt dl 1237 sciöche "in Valle", te un dl 1254 sciöche "Twenge", dedo sciöche "Villa in Wenge" te un dl 1296.
Le comun confina cun le Parch natural Fanes - Senes - Braies.
Le comun é despartí sö te döes fraziuns prinzipales: "La Val zënter" y Pidrô. Na particolarité urbanistica dl paisc é les viles che é despartides fora sura döta la contrada.
L'economia de chësc comun se basëia prinzipalmënter sön le artejanat, en pert ince söl turism de sajun.
Referimënc tla leteratöra ladinaModifica
L' Orco da La Val. (Tita Alton)
Val d' extra mëssi bele avëi chi da La Val; insciö ái 'ci döt n ater Orco co nos atri Ladins. L' Orco da La Val dess propi avëi val' de te' co l' Orco fora en Boemia. Ël á n ri natural y jënt se le tëm scialdi por sües scecades. Les patrones da La Val á pa tres da se lamenté, porcí ch' ël é tan onert: ël les sceca 'cër i ponjins y les iarines y les alces, 'cër la pëgna y le furn da pan, 'cër la ciamena dal lat y le lavé guant y plijé la tëra: al é pa propi na meseria. Le piec él por chi ch' é söl iade, sc' ëi ne ciara ci ch' ai fej. Te na ota él mudé le bel tëmp en cialvara y plöia, d' invern spo tirel pa nëi tles strades, ch' an ne les vëiga plü y toma söla dlacia; te chëra aldon l' Orco fora de bosch che se la rí dadalt. Madër te na ota, an ne sá co, eson fora de strada y rabiëia incërch, an ne sá olá, por crëps y barantli; an se stancia döta la nöt y da doman eson söl vedl post co da sëra.
Vocabolar dl ladin leterarModifica
La Val 6 1819 la Val (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200)
gad. La Val Badia La Val fod. La Val amp. La Valle LD La Val
topon.
paese e comune nella val badia centrale (gad. DLS
2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ La
Valle Ⓓ Wengen ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da
müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i
scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië
da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza /
Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200
(Badia); b) O plaies o valch ater bur mal söla pel / varësc
döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal
söla pel / varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC,
BonesEghes1858-1994:229 (Badia).
Galaria dales fotografiesModifica
Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi | |
Ahrntal | Badia | Braies | Burnech | Corvara | Falzes | Gais | Gsies | Kiens | La Val | Mareo | Mühlwald | Niederdorf | Olang | Perha | Prettau | Rasen-Antholz | Sand in Taufers | San Laurënz | San Martin de Tor | Sanciana | Sest | Terenten | Toblach | Valdaora | Valsperch-Taisten | Vandoies | |
- ↑ "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
- ↑ "Popolazione Residente al 1° Gennaio 2018". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.