Ciampedel
Articul por Ladin Fascian |
Ciampedel | |
---|---|
Raion | |
Stat | ![]() |
Region | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Nfurmazions prinzipeles | |
Coordinedes | 46°28'34.205"N, 11°44'29.490"E |
Autëza | 1 448 m |
Spersa | 25 km² [1] |
Populazion | 730 ab. (1 jené 2018) [2] |
Densità | 29,2 ab./km² |
Frazions | Pian, Cercenà |
Auter | |
Codesc de la posta | 38031 |
Prefis dl telefon | 0462 |
Codesc ISTAT | 022036 |
Plata internet | www |
Cherta | |
Ciampedel (Campitello di Fassa par talian), l'é n comun de 729 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia.
Sie inom ladin l vegn cà dal latin campus, ciamp; l paìsc l'é a 1.448 m.s.l.m. e l'à 730 sentadins (ai 31.12.2017).
GeografìaModifica
L paìsc l'é logà japede l Col Rodela, cognosciù ence desche "Barcon de la Dolomites", a cajon del bel panoram che se pel se goder da colassù. Sun Rodela se rua da Ciampedel sù, tras l modern impiant portamont. Da la man a nord-ovest se veit l grop dolomitich del Saslonch e a nord est la bela crepa de Sas Pordoi, l Sela e la Marmolèda.
Paa la speisa jir a pe te Val Duron, con sie bie pré e fiores; Duron l'é la valèda che spartesc l grop del Ciadenac e chel del Saslonch. Te chest raion chi da Ciampedel i mena scialdi la besties sa mont e i và a a fèr fegn, e da da chiò ponta via l troi che mena aló da la crepes de la Mont de Sousc, percors preistorich de coleament e de barat comerzièl co la jent de Sousc, Ciastelrot e Tires.
La gejia parochièla, dedichèda a Sèn Felip e Giacum, l'é una anter cheles più veies de la val de Fascia, e la vegn nominèda per la pruma outa te n document del 1245. Del 1525 la é stata fata sù aldò del stil gotich atuèl. Sul parei da la man a sud de la gejia, apede a duc i depenc a fresch, l'é stat depent n gran Sèn Crestofol (1689).
Na carateristica frazion da mont, stravardèda dal pont de veduda urbanistich e ambientèl, l'é Pian, vila logèda soravìa Ciampedel, a 1540 m s.l.m.
Ciampedel l'é stat l prum zenter turistich-alpinistich de Fascia, con i Hotìe "Mulino" e "Agnello d'oro".
Paìsc de nonzech tel mond scientifich internazionèl (vedù l gran valor geologich che à chest lech), endèna la seconda metà de l'Otcent l'é doventà l lech de departida de sacotanta esplorazions su la Dolomites.
Lengac e dialecModifica
A Ciampedel vegn rejonà l cazet, un de la trei varietèdes ladines de Fascia.
Zensiment | Popolazion | Ladins | No ladins | % ladins | Fontèna |
---|---|---|---|---|---|
2001 | 732 | 625 | 107 | 85,4% | [3] |
2011 | 737 | 608 | 129 | 82,5% | [3] |
Vocabolar dl ladin leterarModifica
Ciampedel 6 1858 Tschanpödel (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
grd. Ciampedel fas. Ciampedel bra. Ciampedel amp. Campitello LD Ciampedel
topon.
comune nell’alta val di fassa, in trentino (grd. F
2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002,
LD DLS 2002) Ⓘ Campitello di Fassa Ⓓ Campitello im
Fassatal ◇ a) l più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel
il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).
Galaria dales fotografiesModifica
Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi | |
NotesModifica
- ↑ "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
- ↑ "Popolazione Residente al 1° Gennaio 2018". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
- ↑ 3,0 3,1 Servije Statistica de la Provinzia Autonoma de Trent, Zensiment de la mendranzes linguistiche, 2011 [1]