Ciampedel

chemun de la Talia
Articul por Ladin Fascian

Ciampedel (Campitello di Fassa par talian), l'é n comun de 729 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia.

Ciampedel
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia Trentin Trentin
Nfurmazions prinzipeles
Coordinedes 46°28'34.205"N, 11°44'29.490"E
Autëza 1 448 m
Spersa 25 km² [1]
Populazion 710 ab. (1 jené 2023) [2]
Densità 28,4 ab./km²
Frazions Pian, Cercenà
Auter
Codesc de la posta 38031
Prefis dl telefon 0462
Codesc ISTAT 022036
Plata internet www.comune.campitellodifassa.tn.it
Cherta
Cherta de {{{Inom}}}
Cherta de {{{Inom}}}


Panorama de Ciampedel

Sie inom ladin l vegn cà dal latin campus, ciamp; l paìsc l'é a 1.448 m.s.l.m. e l'à 730 sentadins (ai 31.12.2017).

Geografìa mudé

L paìsc l'é logà japede l Col Rodela, cognosciù ence desche "Barcon de la Dolomites", a cajon del bel panoram che se pel se goder da colassù. Sun Rodela se rua da Ciampedel sù, tras l modern impiant portamont. Da la man a nord-ovest se veit l grop dolomitich del Saslonch e a nord est la bela crepa de Sas Pordoi, l Sela e la Marmolèda.

 
Val Duron. Dovia la Grupa dl Saslonch, a man ciancia, y l Sela.

Paa la speisa jir a pe te Val Duron, con sie bie pré e fiores; Duron l'é la valèda che spartesc l grop del Ciadenac e chel del Saslonch. Te chest raion chi da Ciampedel i mena scialdi la besties sa mont e i và a a fèr fegn, e da da chiò ponta via l troi che mena aló da la crepes de la Mont de Sousc, percors preistorich de coleament e de barat comerzièl co la jent de Sousc, Ciastelrot e Tires.

La gejia parochièla, dedichèda a Sèn Felip e Giacum, l'é una anter cheles più veies de la val de Fascia, e la vegn nominèda per la pruma outa te n document del 1245. Del 1525 la é stata fata sù aldò del stil gotich atuèl. Sul parei da la man a sud de la gejia, apede a duc i depenc a fresch, l'é stat depent n gran Sèn Crestofol (1689).

Na carateristica frazion da mont, stravardèda dal pont de veduda urbanistich e ambientèl, l'é Pian, vila logèda soravìa Ciampedel, a 1540 m s.l.m.

Ciampedel l'é stat l prum zenter turistich-alpinistich de Fascia, con i Hotìe "Mulino" e "Agnello d'oro".

Paìsc de nonzech tel mond scientifich internazionèl (vedù l gran valor geologich che à chest lech), endèna la seconda metà de l'Otcent l'é doventà l lech de departida de sacotanta esplorazions su la Dolomites.

Lengac e dialec mudé

A Ciampedel vegn rejonà l cazet, un de la trei varietèdes ladines de Fascia.

Zensiment Popolazion Ladins No ladins % ladins Fontèna
2001 732 625 107 85,4% [3]
2011 737 608 129 82,5% [3]

Vocabolar dl ladin leterar mudé

 

Ciampedel 6 1858 Tschanpödel (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
grd. Ciampedel fas. Ciampedel bra. Ciampedel amp. Campitello LD Ciampedel
topon.
comune nell’alta val di fassa, in trentino (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Campitello di Fassa Ⓓ Campitello im Fassatal ◇ a) l più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Galaria dales fotografies mudé


 
Comuns del Comun General de Fascia

Ciampedel | Cianacei | Mazin | Moena | Sèn Jan | Soraga


 
Chemuns de la Ladinia

Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi

Notes mudé

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. https://demo.istat.it/?l=it.
  3. 3,0 3,1 Servije Statistica de la Provinzia Autonoma de Trent, Zensiment de la mendranzes linguistiche, 2011 [1]