Sèn Jan

chemun de la Talia
Articul por Ladin Fascian

Sèn Jan (San Giovanni di Fassa par talian) l'é n comun de 3.538 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia.

Sèn Jan
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia Trentin Trentin
Nfurmazions prinzipeles
Coordinedes 46°25'48.9432"N, 11°41'12.4620"E
Spersa 99,8 km²
Populazion 3 573 ab. (1 jené 2023) [1]
Densità 35,8 ab./km²
Frazions Poza, Pèra, Muncion, Vich, Costa, Larcioné, Ronch, Sèn Jan, Tamion, Valongia
Auter
Codesc de la posta 38036
Prefis dl telefon 0462
Codesc ISTAT 022250
Plata internet www.comune.senjandifassa.tn.it
Cherta
Cherta de {{{Inom}}}
Cherta de {{{Inom}}}

L comun de Sèn Jan l'é nasciù dò de la union di comuns de Poza e Vich l prum de jené del 2018.

Le frazions del comun les é Poza, Pèra, Muncion, Vich, Costa, Larcioné, Ronch, Sèn Jan, Tamion, Valongia e Jouf de Ciareja. Sèn Jan è doentà l comun de la Val de Fascia più gran, per souraspersa e abitanc.

Vich mudé

Vich (inom che vegn cà dal latin vicus, vilaje) l'é na frazion che à 1.258 sentadins (ai 31.12.2017) e che la é a 1.382 m.s.l.m.

 
Campanil de la Pieif de Sèn Jan Batista

Vich l'é l capolech storich, politich, religiuos e zivil de la veia Comunità Generèla de Fascia; per chest l'é stat senta di masees de cort, di capitans e di giudizi de la val, estra che di piovegn, descheche se pel entener da la denominazion de la gejia de Sèn Jan Batista, "La Pieif", avisa l zenter religious de la plebs, de la jent, de duta la val de Fascia. La gejia de Sèn Jan, che la é stata fata sù a la fin del 1400, l'é stat la gejia mère de duta la gejies federèles de la Comunità de Fascia per la gran festes religiouses e per l batum. L frabicat l'é de stil gotich, da mont con n ciampanil aut e spiz. Daìte, te l'abside, se pel veder doi gregn parees con depenc a fresch che fèsc referiment a la scola tiroleisa, e sun un de chisc, che l'é de l'an 1498, l'é depent sù scenes de vita de Sèn Jan. L'utèr l’é de stil neogotich e l’é stat fat presciapech a la fin de l'Otcent.

Semper te la frazion de Vich se pel veder n santuarie te la gejia de Sent'Ugèna, sènta patrona de Fascia. L prum document che zertifichea che l'é en esser chesta gejia l'é del 1237, ma la é stata sagrèda del 1452. Enlongiajù la gejia de Sent'Ugèna, l'é logà la picola gejiola de Sèn Moriz che podessa esser l frabicat religious più veie de duta la val de Fascia amò en esser anchecondì.

Vocabolar dl ladin leterar mudé

 

Vich 6 1845 Vik (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
gad. Vich grd. Vich fas. Vich fod. Vich amp. Vich, Vigo LD Vich
topon.
(gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Vigo di Fassa Ⓓ Vigo di Fassa ◇ a) Mo a che éi vegnudi chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

Poza mudé

 
Poza

La frazion de Poza (inom che vegn cà dal latin puteus, poz) la à 2.279 sentadins (ai 31.12.2017) e la é loghèda te la pèrt più lèria e zentrèla de Fascia, a 1.325 m.s.l.m.

 
Museo Ladin de Fascia

Te la frazion de Poza l'é la senta de l'Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn” e chela del Museo Ladin de Fascia, ma Poza l'é ence la senta del Comun general de Fascia e de la Scola Ladina de Fascia.

Te la frazion de Poza, se se se vèrda dìntorn, se pel se goder i bie bosć de la Mont da Poza, te chela che se pel jir co l'auto enscin te Saŭch e Tieje, olache se pel amò veder sacotenc "baic" e "tieje" che, chi egn, i vegnìa duré desche depojit per l fegn e desche majon per la sajon da d'istà per chi che jia sa mont a fèr fegn o a monteèr co la besties. Da la man a nord se pel veder l grop del Saslonch, e a ovest se pel se goder i spic del Larsech.

Paa la speisa jir a veder ence l frabicat "La Torn", (la tor), olache ades l'é ite na cèsa, che l'à na strutura a cadrat con spionaes: l'é l soul ejempie de fortificazion veia en esser te val (XVI secol).

L'é ben fat segnalèr che sul tegnir de Poza l'é na fontèna idrosolforousa, cognosciuda ja te l'età de mez, durèda jà enlouta per varir da la malaties de la pel e del fià bianch.

Del 1926 l comun de Poza l'é stat tout jù e sie tegnir l'é stat metù apede chel del comun de Vich, dò, del 1952 l comun l'é stat metù sù endodanef jontan ite ence l tegnir de l'ex comun de Perra, cognosciù anchecondì co l'inom de Pera o Pera de Fascia.

Vocabolar dl ladin leterar mudé

 

Poza 6 1845 Pozza (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
gad. Poza grd. Poza fas. Poza bra. Poza fod. Poza amp. Poza LD Poza
topon.
paese e comune (ora fuso con quello di vigo) nella val di fassa centrale (gad. DLS 2002, grd. P/M 1985; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pozza di Fassa Ⓓ Pozza di Fassa ◇ a) Canche i e rué al pont de Poza, / L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

Autres frazions mudé

Etres lesc dassen particolères che l'é ben fat recordèr e che fèsc pèrt del comun de Sèn Jan l'é:

  • Valongia (dal latin vallis longa), che l'é dalonc 1,5 km da Vich;
  • Tamion (fazile dal latin Tubulatum, frabicat de brees de legn, donca "Tobià" per ladin) che l'é dalonc presciapech 4 km da Vich;
  • Pera (dal latin petra, pera) toponim che fazile l vegn cà da n gran peron logà jù enlonguiajù l'hotel Rizzi, che l'é dalonc 1 km da Poza;
  • Meida che l'é da la man cencia de la Veisc a Poza;
  • Ronch e Muncion che i é sora Pera.


 
Comuns del Comun General de Fascia

Ciampedel | Cianacei | Mazin | Moena | Sèn Jan | Soraga


Galaria dales fotografies mudé


 
Chemuns de la Ladinia

Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi

  1. https://demo.istat.it/?l=it.