Vich (inom che vegn cà dal latin vicus, vilaje) l'é na frazion che à 1.258 sentadins (ai 31.12.2017) e che la é a 1.382 m.s.l.m.
Campanil de la Pieif de Sèn Jan Batista
Vich l'é l capolech storich, politich, religiuos e zivil de la veia Comunità Generèla de Fascia; per chest l'é stat senta di masees de cort, di capitans e di giudizi de la val, estra che di piovegn, descheche se pel entener da la denominazion de la gejia de Sèn Jan Batista, "La Pieif", avisa l zenter religious de la plebs, de la jent, de duta la val de Fascia. La gejia de Sèn Jan, che la é stata fata sù a la fin del 1400, l'é stat la gejia mère de duta la gejies federèles de la Comunità de Fascia per la gran festes religiouses e per l batum. L frabicat l'é de stil gotich, da mont con n ciampanil aut e spiz. Daìte, te l'abside, se pel veder doi gregn parees con depenc a fresch che fèsc referiment a la scola tiroleisa, e sun un de chisc, che l'é de l'an 1498, l'é depent sù scenes de vita de Sèn Jan. L'utèr l’é de stil neogotich e l’é stat fat presciapech a la fin de l'Otcent.
Semper te la frazion de Vich se pel veder n santuarie te la gejia de Sent'Ugèna, sènta patrona de Fascia. L prum document che zertifichea che l'é en esser chesta gejia l'é del 1237, ma la é stata sagrèda del 1452. Enlongiajù la gejia de Sent'Ugèna, l'é logà la picola gejiola de Sèn Moriz che podessa esser l frabicat religious più veie de duta la val de Fascia amò en esser anchecondì.
Vich 6 1845 Vik (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
gad. Vich grd. Vich fas. Vich fod. Vich amp. Vich, Vigo LD Vich topon. paese della val di fassa centrale, in trentino (gad.
DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002;
DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ
Vigo di Fassa Ⓓ Vigo di Fassa ◇ a) Mo a che éi vegnudi
chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder
l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a
ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A
far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter.
BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).
La frazion de Poza (inom che vegn cà dal latin puteus, poz) la à 2.279 sentadins (ai 31.12.2017) e la é loghèda te la pèrt più lèria e zentrèla de Fascia, a 1.325 m.s.l.m.
Te la frazion de Poza, se se se vèrda dìntorn, se pel se goder i bie bosć de la Mont da Poza, te chela che se pel jir co l'auto enscin te Saŭch e Tieje, olache se pel amò veder sacotenc "baic" e "tieje" che, chi egn, i vegnìa duré desche depojit per l fegn e desche majon per la sajon da d'istà per chi che jia sa mont a fèr fegn o a monteèr co la besties. Da la man a nord se pel veder l grop del Saslonch, e a ovest se pel se goder i spic del Larsech.
Paa la speisa jir a veder ence l frabicat "La Torn", (la tor), olache ades l'é ite na cèsa, che l'à na strutura a cadrat con spionaes: l'é l soul ejempie de fortificazion veia en esser te val (XVI secol).
L'é ben fat segnalèr che sul tegnir de Poza l'é na fontèna idrosolforousa, cognosciuda ja te l'età de mez, durèda jà enlouta per varir da la malaties de la pel e del fià bianch.
Del 1926 l comun de Poza l'é stat tout jù e sie tegnir l'é stat metù apede chel del comun de Vich, dò, del 1952 l comun l'é stat metù sù endodanef jontan ite ence l tegnir de l'ex comun de Perra, cognosciù anchecondì co l'inom de Pera o Pera de Fascia.
Poza 6 1845 Pozza (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
gad. Poza grd. Poza fas. Poza bra. Poza fod. Poza amp. Poza
LD Poza topon. paese e comune (ora fuso con quello di vigo) nella
val di fassa centrale (gad. DLS 2002, grd. P/M 1985; F
2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002;
Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pozza di Fassa
Ⓓ Pozza di Fassa ◇ a) Canche i e rué al pont de Poza, /
L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de
Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).
Etres lesc dassen particolères che l'é ben fat recordèr e che fèsc pèrt del comun de Sèn Jan l'é:
Valongia (dal latin vallis longa), che l'é dalonc 1,5 km da Vich Tamion (fazile dal latin Tubulatum, frabicat de brees de legn, donca "Tobià" per ladin) che l'é dalonc presciapech 4 km da Vich;
Pèra (dal latin petra, pera) toponim che fazile l vegn cà da n gran peron logà jù enlonguiajù l'hotel Rizzi, che l'é dalonc 1 km da Poza;
Meida che l'é da la man cencia de la Veisc a Poza;
Un paradiso alla portata di tutti. la val san Nicolò con il col Ombert - panoramio.jpg4 000 × 3 000; 4,06 MB
Una cartolina dalle Dolomiti-il Colac,Crepa Neigra,picol e gran Vernel, parete sud della Marmolada, cima Ombrettola e cime di Costabela - panoramio.jpg2 816 × 2 112; 2,46 MB
Val di Fassa's Mountain.jpg3 968 × 2 976; 3,38 MB
Valanga - panoramio.jpg4 000 × 3 000; 4,29 MB
Valle del Vajolet in giu..... - panoramio.jpg4 000 × 3 000; 2,56 MB
Valle del Vajolet in su.... - panoramio.jpg4 000 × 3 000; 2,49 MB
Valle di vajolet con rifugio preuss - panoramio.jpg4 000 × 3 000; 4,34 MB
Valle incantata con la croda Neigra - panoramio.jpg4 000 × 3 000; 4,31 MB