Articul per Ladin Gherdëina

Rudolf Moroder Lenèrt (* 26 de jenè 1877 a Urtijëi ; † 22 de dezëmber 1914 a Radłów, Galizia) ie stat n scultëur ladin per ert sacra te Gherdëina y a Offenburg (Baden).

Moroder tl 1905
N pultré, desëni de Rudolf Moroder
Santa Elisabeta y pëtler de Rudolf Moroder depënta da Christian Delago
Cripl che Rudolf Moroder ova fat sciche scincunda da noza per si nevicia Josefine Leimstädtner tl 1910. La cripl ie depënta da Josef Moroder Jumbiërch.
Cripl che Rudolf Moroder ova fat sciche scincunda da noza per si nevicia Josefine Leimstädtner tl 1910. La cripl ie depënta da Josef Moroder Jumbiërch, si berba.

Rudolf Moroder fova n mut de Marianna Moroder sor de Josef Moroder Jumbiërch y de Franz Moroder che stajova tla cësa Lenert a Urtijëi. Rudolf Moroder ie jit a scola cun si majer fra Eduard tl cunvënt di beneditins a Fiecht daujin a Dispruch.

Rudolf à maridà Josefine Leimstädtner de Maran y à abù trëi mutans/ons Rudolf, Siegfried y Annemarie.

Do che l fova stat lerner de Anton Runggaldier (Tone da Passua) a Urtijëi, ie Rudolf jit sciche fant tla berstot de Franz Tavella. Da saudé iel stat cun i Kaiserjäger a Viena ulache l a pedú ji do a si nteresc tl ert. Tl 1902 ova l pere Franz lascià njenië tla cësa na berstot de scultura per Rudolf. Do l 1903, uni tant, y dal 1912 al 1914 iel stat ala direzion dl gran atelier (ex Franz Joseph Simmler) che Franz Moroder ova cumprà a Offenburg. Iló fòvel 40 lauranc, danter scultëures, tistleri, moleri, desseniadëures. Te chësta univel fat de gran auteresc, sanc y d’autri lëures per la dliejes dla Germania, y Rudolf fajova tan che duc i modiei.

Do che fova rot ora la viera l ann 1914 contro la Serbia, ova nce n 20 lauranc de chësta berstot messù lascé de lauré y jì a fé i saudeies, ajache nce la Germania ova detlarà viera ala Serbia. Ntlëuta messova duc i ëi fé la naia a Dispruch (n valguni monce per 3 ani). Rudolf ova messù jì d’agost dl 1914 a fé chësta (l fova pu bele viera). Ala fin de chël mëns fòvel ruvà tl Trentino a Vermiglio (Val di Sole) a fé l saudé. Da chësc luech demez, ovel purvà suvënz tres si pere Franzl de Lenert, y nce pra l’autoriteies diplomatiches y dl militer de pudëi jì n valgun dis a Offenburg a lauré, ma nianca cun chisc ne iel stat bon de arjonjer si gran speranza. Ai 5 de dezëmber iel unì trasferì a Mezzolombardo y n trëi dis do fòvel bele ruvà tla front dla Galizia da ulache l à mandà na cherta a cësa ai 9 de agost 1914 cun si cumpanies saudëies (Kaiserjäger) firmeda da Wilhelm Moroder da Jumbiërch, da Ferdinand Stuflesser y da si fredesc Pepi y Johann. Chisc doi ultimi ie puech do tumëi [1]. Rudolf Moroder ie sta mazá dai rusc cun baionet ai 22 de dezëmber 1914 adum cun autri saudëies austriacs tla Galizia y ie suplì a Radłów.

Lëures de Rudolf te Gherdëina mudé

  • Santa Lisabeta tla dlieja de San Durich a Urtijëi dl 1900.
  • San Piere tla tla dlieja de San Durich 1907.
  • Gran cripl cun passa 50 figures zipledes duneda ala fëna per la noza dl 1910 tl Museum Gherdëina a Urtijëi[2].

Notes mudé

  1. Njonta al liber “Die Moroder” 1980, pl. 112-113.
  2. Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 65-69 (tudësch).

Bibliografia mudé

  • Cirillo Dell’Antonio: Artisti ladini 1580–1939. Cristiano Trebinger, Melchiore Vinazer, Domenico Moling, Valentino Rovisi, Domenico Mahlknecht, G. Battista Pettena, Ferdinando Demetz, G. Battista Chiocchetti, Francesco Tavella, G. Moroder-Lusenberg, Giuseppe Iellico, Rodolfo Moroder. Ed. della Scuola D'Arte, Trento 1951 (talian).
  • Adele Moroder de Lenert: N memoria de Rudolf Moroder de Lenert do 50 ani che 'l ie tumà tla gran viëra mondiela 1914. Calënder de Gherdëina 1965, Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 1964, pl. 29–31.
  • E. Egg: Moroder(-Lenert) Rudolf. Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950 (ÖBL). Band 6, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 1975, ISBN 3-7001-0128-7, pl. 377.
  • Edgar Moroder: Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, p. 246–249 Liber Moroder (tudësch).
  • CM (Christian Moroder): N lecord dl scultëur Rudolf Moroder de Lenert 80 ani do si mort. Calënder de Gherdëina 1994, Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 1993, pl. 16–38.
  • Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 65-69 (tudësch).
  • Werner Scheurer: Die Moroder-Altäre der St. Antonius-Kirche in Schuttertal. In: Geroldsecker Land 51, 2009, pl. 31–38 (tudësch).
  • Annette Wagner-Wilke: Moroder-Lenèrt, Rudolf. Allgemeines Künstlerlexikon. Die Bildenden Künstler aller Zeiten und Völker (AKL). Band 90, de Gruyter, Berlin 2016, ISBN 978 3 11 023256 1, pl. 524 (tudësch).

Cunliamënc mudé