Wilhelm Moroder-Lusenberg

Articul per Ladin Gherdëina

Wilhelm Moroder-Lusenberg nce Willi (*27 de juni 1877 a Urtijëi;† 9 de jenè 1915 a Nisc) ie n autor ladin de Gherdëina.

Moroder-Lusenberg tl 1915
Pultre de Wilhelm Moroder da Jumbiërch
Moroder-Lusenberg tl 1900
Geschichte der ladinischen literatur
Bibliografia ladina

Vita mudé

Wilhelm ie nasciù sciche prim mut de Felizita Unterplatzer de Mareo, la segonda fëna de Josef Moroder Jumbiërch[1]. Ai 2 de utober dl 1897, do avei dà ju la matura a Trënt se al scrit ite a medejina a Dispruch. L se à ntendù che chëla ne fova nia si streda che fova, coche l ova scrit a si pere y oma, „filosofia y speziaimënter storia y leteratura”. Tl 1905 à l metù su a Dispruch sun cunsëi de Theodor Gartner la Union Ladina. Tl 1905 ovel nce dat ora la prima plata ladina L'amik di Ladins y tl 1908 Der Ladiner ma zënza gran suzes per via di finanziamënc. Ël ova ntant sëurantëut la redazion dla plata Brixner Chronik per avëi n paiamënt segur. Te chëi ani se al dat ju nce scialdi cun l'archeologia a San Laurënz, ulache l à abinà su i resc romans de Sebatum y autri te Südtirol[2]. Wilhelm Moroder à nce scuviert y nstëss metù a lum l'afresch dl Crist dla dumënies sul parëi a sud dla dlieja da Sacun.

 
Afrësch dl Crist dla dumënies dla Dlieja da Sacun scuviert da Willi Moroder.

Tl 1911 se àl maridà cun Rosa Zach de Franzensbad (Boemia) (* 1891 a Kalsching, Boemia; † 1924 a Budapest) y jit a sté a Marienbad per lauré pra la redazion dla plata Egerland- und Kurzeitung in Marienbad. Tla Boemia al mo for studià inant la storia de Gherdëina y metù adum ma gran cassa de documënc. A si berba Franzl al scrit ai 3 de fauré dl 1914 de avei metù adum y belau finà na publicazion sun Gherdëina de 1800 plates. Ma ntant ie rot ora la prima viera y Willi à messù ji pra i saudëies sciche ufizier. L nen à nia durà giut, che l ie unì fat perjunier y tosc dò mort tla perjunia a Niš tla Serbia ulache l ie ence stat suplì. De la cassa de documënc ne san nia ce fin che la à fat.

Publicazions mudé

Willi à ’ncë dassën laurà pea pra la segonda edizion de „Das Grôdner Tal” de si berba Franz Moroder-Lenert, co che desmostra na lëtra dl 10 de jené dl 1900.

  • Nosh antenac da zakan. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 46-47.
  • L troi pajan te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 71-72.
  • Waid- und Waldordnung der Gerichtsherrschaft Wolkenstein. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 132-136.
  • Altes Gedenkbuch von St. Jakob. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 136-139.
  • La gran mueria. Opfer der Pest von 1636 im Grödental. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 139-142.
  • Neuer historisch-topographischer Führer durch das Gröden-Tal. Deutscher und Österreichischer Alpenverein, Sektion Gröden DÖAV, 1902. [3]
  • L'amik di Ladins (Ladinerfreund). Nr. 1—3 Dispruch 1905.
  • Der Ladiner. Nr. 1—2, Persenon 1908.
  • Marktgemeinde St. Ulrich in Grôden. Urtijëi 1908 [4].

Notes mudé

  1. Lën genealogich dla familia Moroder.
  2. Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches. Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung - Geschichte - Biographien - Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Scrit da Edgar Moroder. Eigenverlag, Urtijëi 1980. Plates 250-258. Liber Moroder online su moroderfamily.com
  3. Neuer historisch-topographischer Führer durch das Gröden-Tal. Bibliotech Tessmann
  4. Publicazions che trata de storia y leteratura ladina. Calënder de Gherdëina 1953, pl. 112.

Bibliografia mudé

  • Cirillo dell'Antonio: Bera Willi Moroder da Jumbierch. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 18-20.

Scric mudé

Nëus son Ladins, reston Ladins !

Nëus son dui fredesc y surans
Truep mil' ani bele adum,
Dajonse pu mé dui la mans
Po sarons for n gran grum.
Nëus son Ladins, reston Ladins !

La patria nosta ie n ciastel de piera dura,
Frabicà da Die nstës cun granda cura,
I te chësc s' al metù per guardians
Nëus Ladins t' amez Tudësc y Talians
Ma nëus son Ladins y reston Ladins ! 

Wikiversity mudé

Wikisource mudé

Wikidata mudé

d:Q21293137

Liams mudé