Bernardin Pitschieler

moler de Gherdëina
Articul per Ladin Gherdëina

Bernardin Pitschieler tlamà nce Bernardino Piceller(* 20 de mei 1775 a Sureghes; † 13 de mei 1853 a Perugia) fova n depenjadëur de Gherdëina.

Biografia mudé

Bernardin Pitschieler ie nasciù a Urtijëi sun l luech Rescion. Ne savon nia ulache l à mparà a depënjer. Tl 1796 iel jit a sté a Roma ulache l à abù mo scola per depënjer.

Tl 1810 eil pona jit a Perugia ulache l stajova mo autra families de Gherdëina, marcadënc sche te truepa ziteies talianes te chël tëmp.

L ann 1811 ie Pitschieler deventà cumëmber d unëur dla cademia d'ert de Perugia.

Ne savon nia sce l fova maridà. N si mut se tlamova Trasone y n nepot cunesciù sciche architet y anticuar. L nepot à lascià derturé na vedla capela tl stil renaissance. A chësta fabrica ti vëniel mo dit al di da ncuei "Castello Piceller"

 
L ciastel Monterone tlamà nce "Castello Piceller"

Lëures mudé

Tl 1810 al depënt n pultret de si amich l musizist Francesco Morlacchi (1784–1841). Chësc pultret ie da udëi tl conservatore Francesco Morlacchi a Perugia.

Si cuniëda Tommasa Satolli fova priora dl cunvënt Santa Maria delle Grazie a Monterone. Bernardin Pitschieler à depënt iló doi tofles de autere per la dlieja dl cunvënt..

Tl Museum Ferdinandeum de Dispruch iel 52 desënies copies de pultrec dl fresco de Rafael La Disputa del Sacramento tl Vatican. Cater autri desënies dl Pitschieler ie te na culezion privata a Urtijëi.

Bibliografia mudé

  • Andreas Stolzenburg: Der Grödner Maler Bernardin Pittschieler/Piceller. Ladinia XIV. Istitut Ladin Micura da Rü – San Martin de Tor 1990, pl. 73–85.