Josef Grossrubatscher

Articul per Ladin Gherdëina

Josef Grossrubatscher, o nce Śepl de Rusina (*20 de auril 1976 a Urtijëi; † 26 de agost 1931 a Urtijëi), fova n marcadënt, buteghier y ferlëigher de Gherdëina.

Sepl de Rusina te na foto de Hans Pohl de Bulsan tl 1920.
Da man ciancia Josef Grossrubatscher cun Hans Perathoner de Pontives, Anton Vinatzer dl Sartëur y Hans Mahlknecht de Sneton tl 1897. Dessëni de Hans Perathoner.
Da man ciancia Josef Grossrubatscher cun Hans Perathoner de Pontives, Anton Vinatzer dl Sartëur y Hans Mahlknecht de Sneton tl 1897. Dessëni de Hans Perathoner.
Catalogh dla firma Giuseppe Grossrubatscher Ortisei.
Catalogh dla firma Giuseppe Grossrubatscher Ortisei.

Biografia mudé

 
Josef Grossrubatscher y Leo Prinoth tla prima viera l ann 1917 te n dessëni de Zenz Moroder de Resciesa.

Si nëine Piere (1795-1880), n zumpradëur, ie unì te Gherdëina da La Ila tl 1825 canche l se à maridà cun Maria Elisabeth Insam (1795-1865) [1]. L ova fat su da nuef la cësa Rainelles a Urtijëi ulache l abitova. L pere Christian (1825-1882), fì de Piere, fova nce zumpradëur, y ova fat danter l auter l tët dla dlieja de San Antone y l gran puent a Urtijëi. Si loma Rusina Vinatzer (1839-1905), nce na marcadënta, ova fat su la cësa Rusina cun una dla majera butëighes de Gherdëina, che Josef, si sëul mut, ova pona arpà. Coche fova nlëuta de usanza jiva i marcadënc de Gherdëina scialdi tla zitëies de Europa a mparè y nscila fova ël da jëun nce stat per truepes ani a Firënza, Turitg y Berlin.

L à maridà tl 1921 la vëidua Marianna Kostner, fia dl moler Alois Kostner tl 1921. Ëi à abù doi fions Paula y Leo. Doche Josef ie mort tl 1931 à Marianna sëurantëut la butëiga de Rusina.

Do la prima viëra mundiela iel stat raprejentant per la Talia dla firma Wenzel & Co. che fajova mascins da ziplé. Cun Dominik Moroder da Bruel ovel nce metù su na firma da ferlëigher y ova purtà la prima mascins da ziplé nce te Gherdëina[2].

Josef Grossrubatscher ie stat un di primes de Gherdëina, scenó l prim, a ji cun i schi[3]. Bonamënter ovel mparà da Emil Terschak che stajova n afit tla Cësa Rusina y ova iló l prim atelier de fotografies de Gherdëina. Vigil Pescosta, n scultëur badiot, che fova unit a sté te Gherdëina, conta coche l ova ancuntà sui schi Śepl de Rusina[4].

Sepl de Rusina ie stat nce per truepes ani cunselier dla lia dl turism, ntlëuta "Verschönerungsverein St. Ulrich", deventà "Verschönerungs- und Fremdenverkehrsverein" tl ann 1905 y "Verschönerungs-Fremdenverkehrs- und Wintersportvereinverein" tl ann 1911. Ti ani 1896-1899 y 1905-1906 ie Josef Grossrubatscher stat presidënt de chësta lia. Ntlëuta fova da pert de valguni, danter chisc nce Josef Grossrubatscher, la tendënza de fé dut tudësch te Gherdëina[5]. Sciche cunselier y presidënt dla lia dl turism de Urtijëi da ntlëuta ovel dat inuemes tudësc a n valgun posc a Urtijëi sciche: Stille (aldidancuei Stil), "Philosophenplatz", "Faulecke", "Verdauugsplatz"[6] , Sidonies Ruhe[7], Fannyruhe[8].

L ie stat sëurastant dla lia di artejans Productiva.

 
Lëtra dl 31 de jené 1914 de demiscions de Josef Grossrubatscher da sëurastant dla Productiva.

Josef Grossrubatscher ie stat cumëmber y diretëur suplënt dla Cassa de Sparani de Urtijëi tl 1907[9]

Dal 1908 al 1911 iel stat cunselier dl Chemun de Urtijëi y dal 1911 al 1919 iel stat Magistratsrat te chemun[10].

Taialongia mudé

Josef Grossrubatscher, canche l fova dessenà o mbusià, dijova ju chësta taialongia:

"EstebanmurillotuttelefunzionesonoadriatichesommenteponteficecolamayzuccolaidCostneraducisquiamensisimpensisavocabiturinterseclamariturinteoratoaomaratilafruzanacretalamoralacinderalabestialalateuflalataschimulinandermeralamaseracolamerapinpinliebenbonapaltanosentimentocatermacaciunsdieschescentschcanajazeruckypobon u."

Notes mudé

  1. Ti cuinuem. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 27.
  2. Giuseppe Grossrubatscher &Co, Ortisei. Catalogh.
  3. Bruno Moroder: Sport sula nëif: Schi. Calënder de Gherdëina 1953, pl. 63.
  4. Josef Kostner, Malia da Cudan, Iosl d’Alësc: Bera Vigil Pescosta. Da sportif. Calënder de Gherdëina 1976, pl. 51.
  5. Warnung de Franz Moroder Lenert.
  6. Margreth Runggaldier, Karl Mahlknecht: 1885-1985 Der Fremdenverkehr in St. Ulrich/Gröden. Athesia Bozen 1985, pl. 60.
  7. Edgar Moroder: Seiser Alm - Mont de Sëuc - Alpe di Siusi. Flurnamenkarte, Parzellenkarte, Begleitbuch. Lia per Natura y Usanzes Urtijëi, 2001. ISBN 88-86102-27-5.
  8. Margreth Runggaldier, Karl Mahlknecht: 1885-1985 Der Fremdenverkehr in St. Ulrich/Gröden. Athesia Bozen 1985, pl. 82, 89.
  9. Alex Moroder: 150 ani Cassa dl Sparani. Calënder de Gherdëina 2005, pl. 104.
  10. Elfriede Perathoner, Albert Moroder: Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug. Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018. pl. 249, 253.

Bibliografia mudé

  • Margreth Runggaldier, Karl Mahlknecht: 1885-1985 Der Fremdenverkehr in St. Ulrich/Gröden. Athesia Bozen 1985, pl. 95 (tudësch)(foto).

Cunliamënc mudé