Emil Terschak (* 27 de mei 1858 a Viena; † 1 de setëmber 1915 a Cortina d'Ampëz) fova n fotograf[1], moler[2], ilustradëur[3], scritëur y arpizadëur. Te Gherdëina laurovel nce sciche nduradëur[4].

Emil Terschak sa la crëusc de Resciesa.
Articul per Ladin Gherdëina

Emil Terschak fova l mut dl musizist cech Adolf Terschak (1832–1901).

Cun 18 ani se ovel scrit ite tla academia de Minca (entreda ai 24 de auril 1876, n. 03272 liber de matricula 1841–1884) tl medemo an de Josef Moroder Lusenberg. Nscila iel stat cater ani a Minca.

L se à maridà cun Henriette Stremmel che l ova cunesciù a Minca. Henriette ie stata una dla prima sciadëures dla Dolomites[5]

Do che l fova unit a Urtijëi per se arpizé tl 1893, iel unit tl 1894 a sté a Urtijëi tla Villa Rosenheim, sën cësa Rusina. Iló al metu sù n atelier da fotograf, l prim te Gherdëina. N tel atelier menovel nce a Minca.

Ël à scrit doi libri sun l Ciadenat y sun Gherdëina cun truepes dessënies fac dad ël. Te truepa plates tudësces à Terschak desenià y scrit de si jites samont, juntan leprò stampes de lën tëutes da si fotos coche l univa fat ntlëuta . Sun Scientific American al publicà n articul sun Urtijëi y sula ndustria de Gherdëina[6].

De ël ie cunesciui nce desënies tl stil dl art nouveau.

Tl 1900 à Terschak scrit y publicà n liber sun la fotografia da mont, che ie pona ence unì stampà plu iëdesc tl 1905, 1913 y tl 1921. Tla edizion dl 1921 à Josef Rehden ence scrit na lecurdanza sun Emil Terschak sciche pionier dla foto da mont.

Pionier dl sport da dinviern mudé

 
Sluesé te na stampa de lën do n dessëni de Terschak

Terschak ne fova nia mé un che va a crëp, ma nce un di primes a ji cun i schì te Gherdëina. De fauré dl 1894 al tëu pert ala traverseda da Vent tl Ötztal a Kurzras.

Per n pez ie Terschak stat tla Norvegia y da iló al purtà l sport dl schi te Gherdëina y pona a Cortina d'Ampëz.

A Urtijëi al metù su l club dala lueses y à fat scialdi per l svilup dl turism.

Tl 1900 fovel stat scrit tla plata Brixner Nachrichten nformazions sul lëur de Terschak a Minca y che l fajova fotos de persones dejenudes. Chësc ova l curat Franz Anderlan tëut sciche ucajion per perdiché contra l Terschak. Coche savon dai scric de Anderlan, chësc ne ti pudova nia al Terschak per si ji a crëp y nscila se sentiva l Terschak nia plu drë bën te Gherdëina y ie pona mo n chël an jit a sté a Cortina[7]. Franz Anderlan scrij ai 24 de nuvember 1899 te si "Chronik von St.Ulrich in Gröden angefangen 1.Janer 1894": "Es machte große Sensation eine Corresponenz der Brixner- Chronik herausgenommen aus "Münchner Neueste" u. Photografen- Zeitung, daß ein hier wohnender Photograf Emil Terschak weibliche Akte aufnehme u. in den Handel bringe. Diesem Schweine wird hoffentlich bald das Handwerk gelegt u. ausgewiesen werden." Y ai 27 de nuvember 1899 scrijel: " Gestern giengen ich u. die Lehrer des kath. Lehrervereines nach Brixen. Gegenstand der Berathung war: Gesuch an das Land um Erhühing des Gehaltes. Heute wurde der famos Photograf Emil Terschak aus dem Rodlklub ausgeschloßen."[8].

 
Arpizadëur te na foto de Terschak y bonamënter ël nstëss.

Do che Terschak fova jit a sté a Cortina ie si atelier tla cësa Rusina unì sëurantëut da Dominik Holzknecht (dit Mëine Golo). A Cortina à po Terschak metù su n atelier de fotograf tla cësa de chemun y à purtà prò truep al svilup dl turism da dinviërn.

Terschak nen ie nia plu sta bon de se refé da na malatia y ie mort tl 1915, do che l ova nia plu sapù ce fin che ova fat si mut Fritz, che fova stat pià perjonier sun la Marmolada tla prima viera mundiela.

Si mut Fritz ie stat plu giut tl Canada da ulache l à purtà l sport dla hockey. Fritz, cunesciù nce sciche Federico, à pona nce urganisà la olimpiades dl 1956 a Cortina.

Notes mudé

  1. Hans Rabanser: La fotografia, n valguna cunscidrazions. Calënder de Gherdëina 1994, pl. 153.
  2. Pitura de Emil Terschak
  3. Ingrid Runggaldier: L prim liber di ghesc dla sosta de Dantersasc. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 42-53.
  4. Vinzenz Mussner: Scultëures y zipladëures a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 46 (foto).
  5. Con la neif sot i piesc.Storia te 23 retrac. Gana nr. 26, La Usc di Ladins 2022, pl. 56.
  6. Emil Terschak: St. Ulrich and the Industries of Grödnerthal. Scientific American, September 21, 1901 Volume 52, Issue 1342supp.
  7. Lies sportives te Sëlva, lecurdanzes da pludagiut Cunsëi de Formazion Sëlva
  8. Toni Sotriffer: Manuscrit dla cronic dl curat Franz Anderlan.

Bibliografia mudé

  • Terschak Emil: Illustrierter Führer durch die Grödener Dolomiten. Fischer & Bröckelmann, Berlin 1896.
  • Terschak Emil: Illustrierter Führer durch die Rosengartengruppe. Fischer & Bröckelmann, Berlin 1897.
  • Terschak Emil: Photographie im Hochgebirg. Praktische Winke in Wort und Bild. Gustav Schmidt, Berlin 1900. Vier Auflagen.
  • Emil & Fritz Terschak: Führer durch Ampezzo und die Hochtouren um Cortina. 2. verb. u. verm. Aufl., Hirzel, Leipzig 1914.
  • Vittorio Sella - Ascensioni Fotografiche - Aufstieg in Bildern. Comune di Bolzano, Gemeinde Bozen 2002, pl. 82-85 (tudësch - talian).

Cunliamënc mudé