Articul per Ladin Gherdëina

La Productiva, Erste Produktivgesellschaft der Erzeuger von Kirchlichen Kunstgegenstände zu St. Ulrich in Gröden r.G.m.b.H., fova na cooperativa de artejans de Urtijëi.

Productiva catalog.
Productiva catalog.

Storia mudé

Bele tl 1895 fovel unì pensà de mëter su na cooperativa "Rohstoff und Magazinsgenossenschaft" per i artejans per cumpré la lënia y auter material te Gherdëina a miëur priesc, sënza depënder dai ferlëigheri. Ma chësc nen ie mei unì a se l dé. Da pert dla autoriteies de Bulsan "k.k. Bezirkhauptmannschaft" y dla Majon dl Cumerz ovun bel dai ani pensà de mëter su na cooperativa, doche truepes se lamentova de coche i univa tratei dai ferlëigheri y ai 10 de nuvëmber 1906 ie unì lità n cumité de ferlëigheri, scultëures, moleri, nduradëures y marangons, che dassova dé ju na minonga per njenië ca la cooperativa. Chisc fova Alois Kostner sëurastant dl cumité, Ignaz Insam Ingenuin Testor, Josef Rifesser, Franz Anvidalfarei, Ferdinand Stuflesser, Josef Obletter, Franz Irasek, Ferdinand Perathoner, Johann Baptist Moroder, Konrad Pitscheider. Dai inuemes vëijun bele che truepes fova y majeri ferlëigheri dl luech o artejans che sen stajova scialdi bën y che à po lità che na cooperativa nen ie nia debujën.

Cataloghes dla Productiva mudé

Ai 10 de auril dl 1910 ie pona unida metuda su la Productiva cun l'aiut dl guviërn k.k. de Viena. Danter i fundadëures fova Batista Moroder y Christian Delago[1]. L fin dla cooperativa fova l mëter a jì l marcià y fissé i priejes sanbën liedesc dai ferlëigheri. Chisc à pona manacià de ne dé nia plu da lëur ai artejans dla Productiva y a vel uni ie i ferlëigheri nchinamei jic a to lëures bel apustei y scumencei. I ferlëigheri, che ova perdù lauranc boni, à messù to de autri y nscila perdoi nce de qualità de si prudoc. Cun l scumenciamënt dla viëra tl 1914 ie l marcià dla scultures bel jit nia tan bën y la Productiva ova n chël an bel n defizit de 5882 curones.

La Productiva univa finanziëda cun 400 curones de uni scrit ite y giatova finanziamënc dala Majon dl Cumerz de Bulsan y finanziamënc publics nce sciche mprëst. Nia duc i artejans pudova se permëter na tel soma y chësc fova na gauja che i pitli ne pudova nia fé pea.

I ferlëigheri fova dassën de contra y perchël se ala dassën stentà a ji inant.

La Productiva à messù stlú l ann 1919.

 
Lëtra dl 31 de jené 1914 de demiscions de Josef Grossrubatscher Rusina da sëurastant dla Productiva. Ël scrisc, danter l auter, de avëi nchinamei abù n dan soziel ("und sogar gesellschaftliche Schäden erlitten habe") per avëi laurà leprò.

Notes mudé

  1. Die Productiva. Kunstschaffende trennen sich von den Verlegern. te Cënt ani Circolo, Lia Mostra d'Ert y Istitut Ladin Micurà de Rü, Urtijëi 2020. ISBN 978-88-8171-140-6, pl. 11-12.

Bibliografia mudé

  • Rita Stäblein: Altes Holzspielzeug aus Gröden. Athesia Bozen 1980. ISBN 88 70141 764, pl. 144, 161.
  • Martina Demetz: Versuch einer Genossenschaftsbildung. Te Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental. Tiroler Wirtschaftsstudien, Universitätsverlag Wagner Innsbruck 1987, ISBN 3 7030 0186 0, pl. 207-218.
  • Elfriede Perathoner, Albert Moroder: Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug. Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018. pl. 125-126.
  • Die Productiva. Kunstschaffende trennen sich von den Verlegern. Cënt ani Circolo, Lia Mostra d'Ert y Istitut Ladin Micurà de Rü, Urtijëi 2020. ISBN 978-88-8171-140-6, pl. 11-12.