Alois Kostner

depenjadëur te Gherdëina

Alois Kostner, encé tlamà Luis Moler o Vijo Moler[2] (* 8 de mei 1856 a La Ila, Val Badia; † 29 de mei 1918 a Urtijëi) ie stat n moler y nduradëur a Urtijëi.

Pultret de Alois Kostner ntëur l 1890
Autere depënt y ndurà de Alois Kostner tla capela San Roch a Fonteklar Laion.
Alois Kostner cun l Dr. Conrad Moroder y l curat Franz Anderlan a Gerusalem[1].

Biografia mudé

Kostner à scumencià sciche lerner te Plan (Sëlva), ie jit tla scola d'ert a Urtijëi y tl 1879 a Minca per mparè l nduré.

Si loma Genoveva, tlameda ncë Sefa dala cazines, stajova sul luech de Planaces tla Bruscia de Urtijëi. Ëila fova cunesciuda per fé cazines coche n les porta cun l guant dala Gherdëina[3]. Tl 1883 à Kostner cumprà la cësa Pana, dita ncé Pertan, daujin al puent de Pana a Urtijëi. Ël à pona maridà Giuana Stuflesser-Petlin, sor de Ferdinand Stuflesser, che ova metù su na gran berstot per fé auteresc. Ëi à abù cin mutons: Johann, Marianna, Ferdinand, Engl y Cisca.

Kostner à ngrandí la cësa de Pana y fabricà leprò mo doi autra cëses, ulache l ova de gran berstots per depënjer sanc y mascimamënter auteresc fac da si cunià Ferdinand che univa mandei ora per dut l mond.

Tl 1898 ie Alois Kostner jit n pelegrinage a Gerusalem[4]. Ilo ovl lascia na pitura tl Hospiz dl Austria pra la 6a stazion dla Via Crucis y che ie mo iló da udëi. Da Gerusalem à Kostner purta reliquies che ie cunservedes tla Madona dla dlieja dl luech ulache l ie nasciú[5].

Tl 1905 fova Alois Kostner a cë de n cumité che dassova mëter su la cooperativa de artejans, ma chësc cumité sanbën sota l pëis di ferlëigheri a tëut la dezijion che la fova nia da fé[6].

Tl 1908 a Kostner finanzià na cësa de scola dla Barmherzige Schwestern a Bulsan y à pona giatà la bedaia Pro Ecclesia et Pontefice dal Vatican. Ël ie nce stat n benefatëur per la dlieja de La Ila ulache l à stiftà auteresc y scultures de sanc.

Dal 1893 al 1896 y dal 1904 al 1911 iel stat cunselier dl chemun de Urtijëi y ti ani 1911-1919 iel stat Magistratsrat tl chemun[7].

Coche truepes moleri dl 1800 fova Kostner ncé fotograf y à pultrà ju duc i mejes de Gherdëina.

 
Kostner adruvova avisa na tel camera.
 
Cëses cun Puent de Pana fabrichedes da Alois Kostner a Urtijëi.
 
La Pitura che Kostner à lascià al Ospiz a Gerusalem y che ie mo da udëi iló.
 
Alois Kostner y si cunià Ferdinand Stuflesser a Pruca te na foto de Dantone.

Notes mudé

  1. Pater Angelus Stummer: Tirol an des Erlösers Grab. Persenon 1899.
  2. Angel Dapunt: I artisc dla Val Badia Lingaz y Cultura nr. 2, Istitut Ladin Micurá de Rü 1980, pl. 78.
  3. Sefa dala cazines loma de Alois Kostner.
  4. Iaco Rigo: The pilgrimage of my grandsire Alois Kostner da Pertan (Luis Moler) to the Holy Land.
  5. Karl Gruber: Kunst im Gadertal. Tappeiner Verlag, Bulsan 1987, ISBN 88-7073-042-5, S. 124.
  6. Martina Demetz: Versuch einer Genossenschaftsbildung. Te Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental. Tiroler Wirtschaftsstudien, Universitätsverlag Wagner Innsbruck 1987, ISBN 3 7030 0186 0, pl. 207-218.
  7. Elfriede Perathoner, Albert Moroder: Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug. Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018. pl. 252-253.

Leteratura mudé

  • Pater Angelus Stummer: Tirol an des Erlösers Grab. Pilgrims Reise-Erzählungen vom Tirol-Vorarlberger Papst- und Kaiserjubiläums-Pilgerzuge. Persenon 1899, pl. 13, 287, 390.
  • Kostner, Alois. Te: Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950 (ÖBL). Band 4, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 1969, pl. 156.
  • Paulina Moroder, Eugen Trapp: L lëur d’auteresc te Gherdëina, 1700–1940. Calënder de Gherdëina 2001, Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 2000, pl. 72–77.
  • Chiocchetti Nadia: Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia. Union Generela di Ladins dles Dolomites. Fotolito Longo bonamënter 2005, ISBN 88-901703-4-4, pl. 80–81 y pl.. 218–219.

Weblinks mudé