Articul per Ladin Gherdëina
Markus Vallazza
Nasciù/da 8 de agost 1936 a Urtijëi
Mort/a 21 de auril 2019 a Bulsan
Cunesciù/da per pitures, grafica
Operes cunesciudes Ilustrazions dla Divina Commedia
Fëna Mariechen (Annemarie) Höglinger

Markus Vallazza (* 8 de agost 1936 a Urtijëi; † 21 de auril 2019 a Bulsan[1]) fova n depenjadëur, grafiker, ilustradëur y scritëur de Gherdëina .

Vita mudé

Do vester stat tl seminar Johanneum a Dorf Tirol per doi ani al scumencià a ziplé y dessenië auteresc per la dliejes. Tl agost dl 1954 a Markus Vallazza cun autri 12 artisc de Urtijëi fat pea cun la "Grupa di trëdesc". Dal 1956 al 1957 iel stat tl Istituto d’Arte de Porta Romana a Firenze cun Renzo Grazzini. Ti ani 1960 y 1961 iel stat giut a Paris ulache l à cunesciù l scultëur Alberto Giacometti.

Dal 1961 al 1971 al nsenià ert tla scola mesana y pona tla Scola d'Ert a Urtijëi.

Tl 1964 se al njenià na drucaria per fé stampes. Ti ani 1960 y 1970 al nce publicà truepa poesies te plates dl Südtirol y Nordtirol.

Dal 1970 al 1975 iel stat cumëmber dla "Wiener Secession".

Tl 1976 iel stat fundadëur adum cun Hans Wielander, l scultëur Michael Höllrigl y d’autri dla plata Arunda.

Vallazza à vivù scialdi a Paris, Salzburg (dal 1976 al 1980), Viena, Augsburg y Berlin (dal 1980 al 1982) y jiva truep de viac nce tla Ruscia, ti USA, tl Canada, Egit y Israel. Ti ultimi ani a Bulsan. A London ie Markus Vallazza jit a crì Henry Moore.

Canche Markus Vallazza vivova te Gherdëina ovel la berstot cun la gran drucaria per stampes tl vedl tublà da Mauritz. N si gran amich fova l scritëur y depenjadëur Franz Josef Noflaner che ti stajova nce scialdi da model. N auter si amich fova l scritëur Norbert Conrad Kaser.

Tl 1992 al publicà ilustrazions per la 13 liejëndes "Frauen aus Fanis" (Ëiles de Fanes) de Anita Pichler[2].

Aldò de Peter Bloch ie Vallazza da cunscidré danter i miëures desseniadëures dl'ert europea dal di da ncuei[3].

Mostres mudé

Dal 1962 à Markus Vallazza metù ora te truepa mostres a Berlin, Dispruch, Leipzig, Maran, Ravenna, Salzburg, Viena y danter chëstes III. Internationale der Zeichnung Darmstadt, Sammlung Essl Klosterneuburg, Villa Stuck Minca, Haus der Kunst Minca, Art Tirol Washington, X. Quadriennale Roma, Albertina Viena.

Lëures mudé

Si lëures fova scialdi metui adum te mapes su un n tema. Danter chisc: Giacomo Casanova, La Divina Commedia de Dante, Horaz, Karl Kraus Friederike Mayröcker, Friedrich Nietzsche, Oswald von Wolkenstein[4], Ovid, Edgar Allan Poe, Arthur Rimbaud y la liejëndes dla Dolomites.

Uneranzes mudé

  • 1972 a Viena l pest "Theodor Körner Preis"[5].
  • 1990: Cavaliere dla Republica Taliana.
  • 1998: Sëni d unëur dl Tirol [6].
  • 2010: Pest Walther-von-der-Vogelweide[7].
  • 2017: Zitadin d'unëur dla Università de Dispruch.

Notes mudé

  1. Biografie plata web de Markus Vallazza
  2. In memoriam Anita Pichler, Die neue Südtiroler Tageszeitung 15 de lugio 2021.
  3. Ankauf von Vor- und Nachlässen, Vorlass Markus Vallazza. Südtiroler Landesverwaltung, Kunst und Kultur
  4. J.K. (trtaduzion de Josef Kostner): Artistc de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1974, pl. 32-33 (scrit de Markus Vallazza).
  5. Bruno Moroder: Cronica 1972 Calënder de Gherdëina 1974, pl. 122.
  6. Cronica 1998. Calënder de Gherdëina 1999 pl. 175.
  7. Raimund Großrubatscher: Cronica 2009-2010. Calënder de Gherdëina 2011, pl. 264.

Bibliografia mudé

Saskia Vallazza, trad. Sofia Stuflesser: Lecurdanza de Markus Vallazza. Calënder de Gherdëina 2020, pl. 278-281.

Cunliamënc mudé