Christian Trebinger

Christian Trebinger, da Trëbe (* ntëur l 1580 sa Sacun ; † dan l 1676, ie stat l prim scultëur documentà de Gherdëina.

Trëbe sa Sacun te n dessëni de Egon Moroder Rusina.
Articul per Ladin Gherdëina

Vita mudé

Nasciù sul luech de Trëbe, iel jit a sté sul luech de Pescosta a Urtijëi y à maridà Margreta da Scurcià. Aldò de n studi stilistich de Nicolò Rasmo di lëures dl Trebinger dëssa ël vester stat n sculé de Hans Reichle y Adam Baldauf a Persenon.

Lëures mudé

Ël vën numinà l prim iëde te n documënt doche l ova fat n crist per la dlieja de Urtijëi. Tl 1643 al fat n crist per la bandiera de Tagusens a Ciastel y tl 1646 l gran autere dla dlieja de Santa Cristina.

La familia di scultëures Trebinger mudé

L mut Valerio nasciù tl 1634 nen à nia ulù fé do al pere. I fredesc Bartlme, Dominik y Anton y si mutons se a dà ju cun l ziplé curnijes, portaëures y consoles. Bartlme se à fa su la cësa Junerei a Urtijëi tl 1662. Tl 1668 à Bartlme fat n cruzefis per la dlieja de San Antone a Urtijëi. Tl 1679 à Bartlme y si mut Hans fa pea pra la plura contra i scultëures de scroc tenida dala suneria de Gudon tla ustaria de Ianesc a Urtijëi. Bartlme ie mort tl 1689. Si mut Hans. che à purtà inant l lëur dl pere, à fat l autere de San Silvester a Cianacei te Fascia. Dominicus à fabricà tl 1652 la cësa Ciancel a Urtijëi.

Un di sculëies de Cristian Trebinger fova Jakob Runggaldier da Runggaudie, che ie jit a sté sa Luca a Urtijëi y che ie numinà tl 1647 tla lista per la defendura dl Tirol y ie ënghe cunscidrà un di primes scultëures. Jakob Runggaldier vën numinà sciche chël che à fat l tabernacul dl autere dla dlieja de San Vigil a Altenburg-Kaltern ntëur i ani 1648-1650.

Vel lëures dl Trebinger ie da udëi tl Museum Gherdëina. L ert dla scultura ie pona unì purtà inant te Gherdëina dala familia Vinazer tl dejesetesim-desdotesim secul.

Literatur mudé

  • Wilhelm Moroder-Lusenberg: Die Marktgemeinde St. Ulrich in Gröden. Dispruch 1908.
  • Cirillo Dell'Antonio: Artisti ladini 1580–1939. Cristiano Trebinger, Melchiore Vinazer, Domenico Moling, Valentino Rovisi, Domenico Mahlknecht, G. Battista Pettena, Ferdinando Demetz, G. Battista Chiocchetti, Francesco Tavella, G. Moroder-Lusenberg, Giuseppe Iellico, Rodolfo Moroder. Trento, Scuola d'Arte 1951.
  • Nicolò Rasmo: Gli scultori Vinazer: origini dell'attività scultorea in Val Gardena. Museum de Gherdëina 1989.