Maria Ursula Welponer

Maria Ursula Welponer da Dëur (Pillwirt, Bihilwirt, tlamà śën Hotel Cavallino Bianco), dita Mariëusa dl pech (*1790, †1876) fova na muta de Dominik Welponer (1755-1816) y de Maria Anna Pitschieler (1766-1797).

Trei fotos de Maria Ursula Welponer ntëur l 1874-75
Articul per Ladin Gherdëina
Litografia de Burgauner dl 1856

Paroles danora mudé

Tlo vëniel spiegà la parenteles de truepa families de Urtijëi dant'al dut danter la linees Schmalzl, Moroder Scurcià, Ianesc, Rusina, Fever, Hofer Luis Pech, Hofer Snaltner y d'Alësc. Ora dla linea Hofer dl Snaltner ie duta chësta familie descendentes da una ëila che fova Maria Ursula Welponer. L fova na families de pecs, mulineies, fevri, marcadënc, ferleigheri, artejans, artisć, hotelieres a Urtijëi.

 
Maria Ursula Welponer te n pultret de Josef Moroder Lusenberg.

Tla genealogies classiches, ulache l'inuem vën purtà inant tres l'uem y chël dl ëila vën perdù, vën perdui ncé i liams dla parenteles. Perdrët fossl plu drët che i inuemes vede inant tres l'inuem dl'ëila ajache biologicamënter dà inant l'ëila na masra pert de DNA, che ie nce ti mitocondres, che l'ël y la loma ie for plu segura. Te chësta families udons nce che l fova truepes matrimonesc danter parënc.

Maria Ursula Welponer mudé

 
Anna Seelaus nasciuda tl 1760 a Olaneres, jocera de Maria Ursula Welponer.

Maria Ursula Welponer da Dëur se ova maridà doi iëdesc y ie stata la antenata de truepa persones de Urtijëi:

L prim iëde cun 1) Peter Schmalzl (*1785, †1828) °°29.1.1811

  A) Linea Schmalzl (Cristl pech).
  B) Linea Scurcià-Jumbiërch (Maria Anna, Moidl dl pech) marideda cun Vinzenz Moroder da Scurcià.
  C) Linea Bernardi d'Alësc (Maria Ursula y Alësc Bernardi).
  D) Linea Vinatzer Rusina (Cësa Rusina).

L segondo iëde cun 2) Cristian Hofer (* 1801; † 1864) °° 27.10.1829

  A) Linea Luispech (Oslperg, Pescosta dessëura)

Linea Hofer Snaltner mudé

  A) Linea Snaltner (nia descendënc de Maria Ursula Welponer, ma dl fra Johann Hofer de si segondo uem Cristian. Johann Hofer, muliné (*1796 ) fova l fra de Cristian Hofer, pech y fova nasciù a Saubach (bonamënter tl luech Snaltner y da chël vën l'inuem dla familia y dla cësa, che fova dant "Nissl Pech" sun Plaza Sant Antone a Urtijëi).

Johann Hofer fova maridà cun Maria Rabensteiner de Villanders) cun l fi Franz I (*1839), Franz II (1881), Franz III (1913), Uli. Franz Hofer III à maridà Maria (Mariele) Martiner muta de Conrad che fova un mut de Carolina Moroder muta de Marianna Schmalzl (Moidl dl Pech).

 
Franz Hofer Snaltner II (1881-1916). Kaiser]ager, mort a Bulsan cun 36 ani do che l se ova giapà n colp tl fuià blanch ntan la Prima Viera Mundiela.

Descendënc de Maria Ursula (Mariëusa) Welponer mudé

 
Tofla di descendënc de Maria Ursula Welponer.
 
Johann Dominik Schmalzl.
 
Anna Maria Schmalzl Vinatzer cun si muta Rusina ca. 1850.
Maria Ursula Welponer y Peter Schmalzl - ëi à abù sciche fions
  • 1) Johann Dominik (* 1812; † 1859) linia Marienheim y linia Fever. L mut de Dominik fova Franzl de Ianesc (*1843; † 1924).
  • 2) Anna Maria (Moidl) (1813-1895) °° Vinzenz Moroder - Linia Scurcià[1].
  • 3) Marianna (1815-1870)) °° Josef Vinatzer (1816-1864) Linia Rusina.
  • 4) Josef (1817-) maridà cun Ana Hauget.
  • 5) Maria Ursula (1818-1900) °° Alësc Bernardi - Linia Alësc Junerëi.
  • 6) Magdalena (1820), morta da pitla.
  • 7) Maria Barbara (1821-1903)
  • 8) Maria Cristina (1823), morta da pitla.
  • 9) Christian (Cristl pech) (*1825; † 1906) (ambolt der Urtijëi 1881- 1884[2])°°Creszenz Moroder muta de Gianmatie prima fëna. Terza fëna Rosa Perathoner. Si muta Rosa à maridà Luis Moroder (*1900; † 1992) mut de Batista de Trinadeianesc. Franziska Schmalzl muta de Christian fova marideda cun Vinzenz Vinatzer Sartëur. Si sor Creszenz fova marideda cun Johann Baptist Sotriffer Pedetliva[3].
  • 10) Alois (1827), tumà tla roia da pitl.
  • 11) Magdalena (6.8.1828 - 9.12.1909 Villa Venezia) °° Alois Bernardi (Sagmeister †23.1.95) pere y loma de Trina de Ianesc, Linea Trinadeianesc.
Maria Ursula Welponer y Cristian Hofer (*1802; † 1864) °° 27.10.1829, Vorsteher 1859-1862[4]. Cater mutans y mutons
Franz (1830-1853), Elisabeth (1832-), Elisabeth (1834-1860), Alois (1836-1892) dit Luis Pech.

1) Alois (Luis Pech)°°1845 Lardschneider Josefa (Dëur). Linea Luispech.

Linea Alësc mudé

Chësta slata ie scialdi granda. L Alexius Bernardi (16.05.1811 a Badia 13.12.1890 a Urtijei 21.04.1846) °° Maria Ursula Schmalzl (24.12.1818 a Urtijei 29.04.1900)

  • Anna Maria Bernardi (06.05.1847 - 09.02.1883) °° 30.04.1878 Christian Pitschieler (Rescion) (30.08.1843 - 09.10.1912)
  • Giuani Batista (Johann Baptist) Bernardi (25.09.1848 - 14.05.1908) calighé °° 16.08.1887 Margareth Demetz (14.01.1862 - 30.04.1911) - Linea Langgartner; linea Hotel Genziana; Cisca y Gottfried Mëune)
  • Ujep Antone (Josef Anton) Bernardi (08.03.1850 - 08.11.1931) calighé °° 08.10.1883 Filomena Maria Pitschieler (29.03.1856 á 19.04.1928) - Trina d'Alësc loma de Stina Walpoth ; Skei
  • Franz Bernardi (01.10.1851 - 11.02.1855)
  • Luis Bernardi (12.04.1853 - 18.03.1914) calighé °° 17.10.1887 Elisabeth Obwexer (08.03.1855 - 02.08.1926)
  • Madalena Bernardi (08.08.1854 - 25.03.1895) °° 03.04.1883 Tone Runggaldier (da Passua) (11.03.1856 - 24.11.1928)
  • Marianna Bernardi (25.10.1855) - (31.01.1857)
  • Vinzenz Bernardi (27.09.1857 - 16.10.1857)
  • Vinzenz Bernardi (d'Alesc) (10.01.1860 - 07.09.1893) °° 08.06.1885 Johanna Runggaldier (01.01.1863 - 06.01.1937) - Linea Benedikt
  • Josef Bernardi (03.01.1864 - 23.10.1936) marangon °° 06.04.1891 Christina Kostner (Pitl Bruel) (06.10.1867 - 13.03.1932) - Linea Villa Rosa, Rut Bernardi

Linea Fever - Garage Alpino mudé

 
Plata de curtina a Urtijëi dla familia Schmalzl fever.

Sas dla fòsa nueva curtina a man ciancia.

  • Anton Schmalzl Fever (* 1842 † 6.6. 1913) ani Schmiedmeister (mut de Johann Dominik Schmalzl - Goldschmied [5]) °° Cristina Pitschieler Schmalzl (*1842 †2.6.1922).
  • Johann Schmalzl (*10.12.1983 † 26.11.1950) Schmiedmeister Anna Mahlknecht Schmalzl da Rainel (* 20.10.1885 † 5.3.1977)
  • Paul Schmalzl Fever (* 9.11.1920 †9.5.2000)
  • Carmen Schmalzl

Rudi Vinatzer de Zenz dl Pech??

Franzl de Ianesc Marienheim mudé

Franz Schmalzl (*1843; † 1924) mut de Johann Dominik, ferlëigher, che ova fat su l hotel Marienheim.

  • Josefine Schmalzl (1875-1948) Christian Delago Tuene Hotel Madonna.
  • Rosa Schmalzl (1877-1965) °° Eduard Moroder (1876-1913) Lenert, morta a Berchtesgaden.
  • Augusta Maria Schmalzl (1880-11944) °°Josef Schieder (nëine de Uli Schieder Hotel Madonna) Ciastel-Tluses.
  • Siegfried Schmalzl maridà cun Maria Moroder de Leopold sor de Vinzenz de Resciesa y si segonda jurmana, à mandà inant l hotel Marienheim. I fions fova Ernst, Maria, Frieda, Rudi, Siegfried, Gisela, Roman, Hansi, Liselotte y Silvia.
  • Josef Schmalzl Ladinia (1882-1953) maridà cun Maria Stuflesser che fova na muta dl ferlëigher Ferdinand Stuflesser de Petlin.
  • Ludwig Schmalzl Ronc (1886-1982) pere de Franzl Schmalzl °° cun Trina Moroder (de Batista de Trinadeianesc), pere de Harald y Helmuth.
  • Anton Schmalzl (1892-1986), marcadënt pere de Toni, pere de Eberhard.

Linea Luis Pech[6] mudé

 
Andrea_Hofer Luis Pech cun la fëna Maria Kasslatter (1884-1967) Gustin y amez Catarina Senoner Kasslatter de Burdenjeia loma de Maria.
  • Alois (1836-1892), Luis Pech, mut de Maria Ursula Welponer, °°Maria Lardschneider da Dëur (1844-1909).
  • Andrea dit de Luis Pech (1874-1973) °° Maria Kasslatter (1884-1967), sor de Trina.

Linea Oslberg mudé

  • Andrea (1909-1991) °° Franziska Kelder de Oslberg (1914-1991).
  • Andrea (1936) °° Johanna Pitscheider (1940)

Linea Pescosta mudé

Linea Sotria mudé

Linea Costes mudé

Linea Crëusc Plesdinaz mudé

Notes mudé

  1. Toni Sotriffer: Matie Ploner, maester y ugrister. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 52.
  2. Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.
  3. Toni Sotriffer:La slata di Sotriffer. Calënder de Gherdëina 2010, pl.119-124.
  4. Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.
  5. Edgar Moroder: Manuscrit familia Schmalzl pl. 20.
  6. Ildefons Perathoner, manuscrit.

Bibliografia mudé

  • Edgar Moroder: Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, Liber Moroder.
  • Guido Insam: Plaza Sant Àntone-Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1980.
  • Judith Walpoth Rifesser: Lecurdanzes dia butëighes da plu da giut a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 2001 , pl. 15, 21, 29, 34 y pl. 35-44.
  • Edgar Moroder: La Plaza Sant Antone y ntëurvia zacan. Calënder de Gherdëina 2006, pl. 104-
  • Leo Moroder: 30 ani streda de zircunvalazion Tresval. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 94-99.
  • Leo Moroder: La roia. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 160-163.
  • Edgar Moroder: La cësa dl Fascio a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 124-127.
  • David Lardschneider: Hofer dl Snoltner a Urtijëi: na familia de pecs da 150 ani incà. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 162-168.
  • Leo Moroder: N puech al iede iel sparì, l pra dlongia l Derjon!. Calënder de Gherdëina 2018, pl. 147-152.