Mili Schmalzl

artista y maestra de depënjer
Mili Schmalzl
Auter inuem Mili dl Ladinia
Nasciù/da Urtijëi ai 13 nuvëmber 1912
Mort/a Urtijëi ai 20 auril 2006 (cun 93 ani)
Cunesciù/da per Pitures de scola moderna, nsenianta.


Articul per Ladin Gherdëina


Mili Schmalzl (*13 nuvëmber 1912 a Urtijëi;† 20 auril 2006 a Urtijëi) fova na artista y maestra de depënjer.

Biografia mudé

Mili fova na fia de Maria Stuflesser de Petlin y Josef Schmalzl moler y ferlëigher dl hotel Ladinia a Urtijëi. Ëila ova scumencià a depënjer statues tla berstot de Cristian Delago dl Tuene, l uem de si anda Josefine Schmalzl. Ala scola d‘ert univa l'ëiles nia gën mandedes. L vën dit che ëila à depënt l gran San Durich de Ludwig Moroder tla dlieja de San Durich a Urtijëi canche la mparova pra Cristl Delago dl Tuene[1].

Ti ani 1930 à Mili Schmalzl fat la Scola d’Ert “Beato Angelico” a Milan, ulache la à abù truepes cuntac cun artisc modernes. De reviërs da Milan ala sëurantëut la berstot de si pere. La ie pona jita a Stuttgart ala Academia d’ert y tl 1943 ti ie unì pità la stiera de nsenianta de "depënjer y decorazion“ tla scola d'ert de Urtijëi ulache la à nsenà per 33 ani fin al 1976.

La Schmalzl à dat a truepes artisc dl Südtirol de gran mpulsc. Danter si sculeies fova Carlo Mussner, Aldo Canins, Albert Mellauner[2].

Mili a fat pea a truepa mostres culetives y persuneles y à giatà uneranzes a Minca, a Firënza[3] y a Bruxelles[4].

L Land Tirol à unerà Mili cun la bedaia y la crëusc al merit. Mili Schmalzl ie stata ativa tla grupes de artisć Ruscél y "Südtiroler Künstlerbund".

L ann 1938 ala tëut pert cun Raimund Mureda a na mostra a Roma ulache la à ncuntà Mussolini.[5]

Valguna opres y mostres mudé

Notes mudé

  1. Georg Demetz: Trëi seves dla Scola d’Ert Cademia. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 57.
  2. "Albert Mellauner „Die Farbe ist mir das Wichtigste", ntervista". Archivià da l uriginel ai 2023-10-16. Trat ite ai 2022-03-08.
  3. Direzion Scola d'Ert: Cumià dala Scola d’Ert de Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1978, pl. 32.
  4. Cronica 1960. Calënder de Gherdëina 1961, pl. 101.
  5. Mythen der Diktatur, Tiroler Tageszeitung.
  6. Studënc dla scola Cademia restaura l lëur de Mili Schmalzl.

Bibliografia mudé

  • Gert Ammann: Grafica 1900-1950: Alto Adige-Tirolo-Trentino = Graphik 1900-1950: Südtirol-Tirol-Trentino. Provincia autonoma di Bolzano 1981.
  • Mili Schmalzl. Ein Leben für die Schule und für die Farbe. Südtiroler Künstlerbund (Hrsg.) 1988, ISBN: 978 8870145137.
  • Eduard Demetz: Milli Schmalzl, program monografich sun l'artista. Video cassëtta 1990.
  • Roland Verra: Festa di 100 ani dla Scola d’Ert de Urtijëi ai 6.10.1990. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 46-47.
  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 84.
  • Interview cun Mili Schmalzl de Elisabeth Baumgartner.
  • Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 120.
  • Danila Serafini: Le donne nella Ladinia e l'arte te Ëres tla Ladinia. Catalogh, Museum Ladin Ciastel de Tor 2006. ISBN 88 89255 23 4. pl. 169-171.
  • Georg Demetz: Trëi seves dla Scola d’Ert Cademia. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 56-58.
  • Erica Senoner: Mili Schmalzl artista y maestra de depënjer *13.11.1912 - 20.04.2006. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 208-209.