Articul per Ladin Gherdëina

Jakob Sotriffer (* 30 de jené 1796 a Urtijëi; † 28 de auril 1856 a Urtijëi) ie stat n scultëur de Gherdëina y l prim maester dla scola de dessëni de Urtijëi.

Jakob Sotriffer
Sotriffer tl 1850
Auter inuem Iocl de Plajes
Nasciù/da 30 de jené 1796
Mort/a 28 de auril 1856
Suplì/da Urtijëi
Educazion Academia a Viena
Cunesciù/da per Ël à metù su la prima scola d'ert de Gherdëina
Operes cunesciudes Rëjes dla dlieja de San Durich a Urtijëi
Dessëni de Jakob Sotriffer fat te si ani de Viena
Rëjes dla dlieja San Durich de Urtijëi de Jakob Sotriffer

Vita mudé

Jakob à mparà da si pere Christian Sotriffer (1751–1830) da Ruf cunesciù per fé castli di orguni. Si loma fova Maria Anna Runggaldier.

Tl 1821 à l coser Franz I. cunzedù de mëter su na scola de dessëni a Urtijëi per miuré la qualitá dl ert de ziplé te Gherdëina. Jakob ie stat cris ora danter cater per unì mandà a Viena a fé na scola. A Viena ie'l stat sun l Academia ma nce tla bertots de scultëures, turnadëures, nduradëures y lachiereri. Pernanche l fova ruà a Viena tl 1822, al purtà al coser doi seves de alabaster cun na Imacolata, copia dl Canova y n San Giuani Batista y à giatà perchël 300 gulden. Dan che Jakob ova mo finà a Viena, al giatà l prim pest Gundel. N premi de na bedaia d'or che univa dat ai miëures dla academia. Ai 15 de utober dl 1824 à Sotriffer finà la scola y ai 25 de jené dl 1825 ie stata inaugureda cun na gran festa la prima scola de dessëni de Gherdëina tla cësa Steifl[1] a Urtijëi ulache ël ie deventà maester. Matie Ploner che fova ntlëuta urgrister a Ciastel ova aposta per chësta festa scrit na ciantia per i musicontri y ciantarins di luech.

Permò tl 1932 iel unì cunzedù nce l nseniamënt dl mudelé cun cëira, ma l dessëni univa for cunscidrà la materia plu mpurtanta. Do Jacob ie deventà nseniant Christian si mut (1835–1908), pona Johann Burgauner y ala fin Vinzenz Runggaldier-Janon (1839–1892) fina al 1890, canche la scola ie unida stluta.

Tl 1828 à Jakob mandà per si nteressamënt 169 pec ziplei da 33 zipladësses y 133 zipladëures al Museum Ferdinandeum de Dispruch da permò giaurì.

Sotriffer ie stat aministradëur dla cassa di pueresc dl chemun de Urtijëi.

Ël à maridà Maria Anna Prinoth ai 27 de utober dl 1834

Lëures mudé

L Museum Gherdëina à na pietà de alabaster y n valgun dessënies d'ël. D'ël savons che l à ziplà angiuli per la dlieja dla pluania de Persenon y la rëjes dla dlieja San Durich a Urtijëi.

Bibliografia mudé

  • Bera Iacun Sotriffer da Ianon y si prima scola de desëni. Calënder de Gherdëina 1979, pl. 54-57
  • Constantin von Wurzbach: Sotriffer, Johann Jacob. In: Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich. 36. Theil. Kaiserlich-königliche Hof- und Staatsdruckerei, Viena 1878, S. 36 f. (Digitalisat).
  • Franz Moroder: Das Grödner Tal. 2. Auflage. Section Gröden des Deutschen und Österreichischen Alpenvereins, Urijëi 1914.
  • Marina Demetz: Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental. Vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert (= Tiroler Wirtschaftsstudien.) Bd. 38. Wagner, Dispruc 1987, ISBN 3-7030-0186-0 (Zugleich: Innsbruck, Universität, Dissertation, 1984).
  • Christine Gruber – Ellen Hastaba: Sotriffer, Johann Jakob. In: Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950 (ÖBL). Band 12, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 2005, ISBN 3-7001-3580-7, S. 433 f. (Direktlinks auf S. 433, S. 434).

Notes mudé

  1. Gherdëina y si cëses nueves (1956-1966). Calënder de Gherdëina 1969, pl. 66. Foto dla cëses Steifl y Ianon.

Weblinks mudé