Articul per Ladin Gherdëina

Marina Demetz, marideda Prinoth (* 5 de lugio 1956; † 22 de mei 2023) ie stata na nsenianta y atëura de teater y film de Urtijëi, Gherdëina. Ëila ie nasciuda da Catarina Messner da La Plates y Karl Demetz de Sulé. Si fredesc ie Klaus, Gregor y Dieter Demetz. Marina Demetz à maridà l ann 1984 l mëinacrëp Othmar Prinoth da Brida y i à abù doi mutans Claudia y Maddalena.

Do avëi fat la scola ITC a Urtijëi ala studià germanistica a Dispruch y arjont l titul de dutor cun n lëur sun la storia de Gherdëina che ie nce unì publicà[1].

Ëila à nsenià tla Scola Mesana a Urtijëi tudësch y storia per truepes ani. Ëila à nce laurà te scola te na sezion per l mparé cooperatif, ulache l se tratova de mparé a lauré deberieda plutosc che un contra l auter.

Ulentariat mudé

Marina Demetz ie stata ciantarina tl Cor de Dlieja de Urtijëi[2].

La ie stata atëura tla grupa de Teater de Urtijëi[3]. Bele da pitla muta cun set ani ovela scumencià cun n pez de teater a Urtijëi. L ann 1979 ala fat pea al pez "Die Dame und der Lügner" cun Paul Demetz , si berba, sciche reghisser. Ti ani 80 ala dit su tl radio Rai de Bulsan pec per pitli y for tla televijion de Bulsan teatri cun atëures cunesciui sciche Paul Demetz, Peter Mitterrutzner y Theo Rufinatscha. Pra i "Rittner Sommerspiele" a Marina Demetz fat pea pra l pez Der Fröhliche Weinberg l ann 1980 y sciche atëura prinzipela tl pez Pachlerzottl l ann 1981 y nce tl pez Stigma l ann 1999[4]. Te Gherdëina a Marina Demetz fat pea pra i pec de teater L tëmp dl diguei l ann 1988, Tagebuch der Anna Frank y Der reinste Wahnsinn - Bel da uni mac l ann 1993. L' ann 1995 ala purtà dant La storia dl Saudé de Igor Stravinski te truepes teatri de Gherdeina, Val Badia y dl Südtirol per ladin y per tudësch.

L ann 1982 a Marina Demetz tëut pert sciche atëura al film tudësch "Jägerschlacht" de Wigbert Wicker[5].

Cunseliera tl Chemun de Urtijëi liteda cun 367 stimes l ann 2005, iela stata tla jonta asesëura ala cultura[6] Marina Demetz ie stata reprejentanta dl Chemun de Urtijëi tl cunsëi dl Museum Gherdëina dal ann 2005 al ann 2010. Ti ani 2010-20150 iela stata tl cunsëi d’aministrazion dl Istitut Ladin Micurá de Rü.

Ëila à nce laura sciche ulentera per i bai di seniores y pra l "dormizil" a Bulsan per dé albiërch a persones zënza ncësa[7].

Notes mudé

  1. Marina Demetz: Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental: vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert. Tiroler Wirtschaftsstudien 38, Universitätsverlag Wagner, Dispruch 1987. ISBN 978 3703001864.
  2. Alex Moroder: Storia di cor de dlieja de Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1984, pl. 81 (foto).
  3. Lisi Dellago: L teater de Urtijëi ti ultimi diesc ani.Calënder de Gherdëina 1992, pl. 159 (foto).
  4. Marina pra i "Rittner Sommerfestspiele".
  5. Film "Jägerschlacht de Wigbert Wicker".
  6. David Lardschneider: La veles te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 2006, pl. 42 y pl. 44.
  7. Ulentera pra l dormizil de Bulsan Archived 2024-01-14 te la Wayback Machine.

Bibliografia mudé

  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 128-129.
  • Monika Senoner: Marina Demetz Prinoth à vivù a na maniera sota y coerënta. Calënder de Gherdëina 2024, pl. 214-216.