Lingaz cinesc

Articul per Ladin Gherdëina

L cinesc (cinesc scemplificà: 汉语, cinesc tradiziunel: 漢語, pinyin: Hànyǔ o ënghe scemplificà y tradiziunel: 中文, pinyin: Zhōngwén) (gherdëina: cinesc o chinesc, badiot: cinesc, fascian: cineis) ie na grupa de rujenedes che ruva dal ram sinitich de la rujenedes Sino-Tibetanes y che vën rujenedes dai Han y da autra mendranzes te la Cina, Taiwan, Hong Kong y te autri luesc ora per l mond. Ntëur a 1,3 miliarc de persones (16% de l mond) rejona una o n'autra variazion dl cinesc coche rujeneda de l'oma.

Cinesc
'汉语/漢語, Hànyǔ o 中文, Zhōngwén
Hànyǔ scrit ti carateri tradiziunei (sainsom) y scemplificà (a mez); Zhōngwén (japé)
Stat	Mond sinofon
Rujeneda de l'oma	1,207 miliarc (2004)
Familia de rujenedes	Sino-Tibetan Sinitich Cinesc
Formes da dant	Cinesc vedl Cinesc mesan
Formes standardisedes	Mandarin Standard Cantonesc Standard
Dialec	Mandarin Jin Wu Gan Xiang Min Hakka Yue Ping Huizhou
Sistem de scritura	Carateri cinesc (tradiziunel/cinesc scemplificà) Trascrizions: Zhuyin Pinyin (Latin) Xiao'erjing (Arabich) Dungan (Zirilich)
Status ufiziel
Rujeneda ufiziela te	Mandarin: China Singapur Taiwan Cantonesc: Hong Kong Macau
Regulà da	Comiscion Naziunela sun la Rujeneda y Lëur de Scritura (Cina cuntinentela) Cumité Naziunel de Rujenedes (Taiwan) Ufize de Servisc Zevil (Hong Kong) Education and Youth Affairs Bureau (Macau) Chinese Language Standardisation Council (Malaysia) Promote Mandarin Council (Singapore)
Codesc de rujeneda
ISO 639-1	zh
ISO 639-2	chi (B) zho (T)
ISO 639-3	zho – inclusive code Individual codes: cdo – Min Dong cjy – Jinyu cmn – Mandarin cpx – Pu Xian czh – Huizhou czo – Min Zhong gan – Gan hak – Hakka hsn – Xiang mnp – Min Bei nan – Min Nan wuu – Wu yue – Yue csp – Southern Pinghua cnp – Northern Pinghua och – Old Chinese ltc – Late Middle Chinese lzh – Classical Chinese
Glottolog	sini1245
Linguasphere	79-AAA
Map of the Chinese-speaking world.   Stac y raions cun na maiuranza de cinesc coche rujeneda de l'oma.   Stac y raions ulache l cinesc ne ie nia la rujeneda de l'oma ma ie na rujeneda ufiziela o adurveda te l'educazion.   Stac cun mendranzes significantes de cinesc coche rujeneda de l'oma.

La variantes dl cinesc vën da la majera pert de si locutëures ududes coche dialec, ma ajache les ne ie nia da ntënder l'una da l'autra vënles te la linguistica ududes coche rujenedes desfrëntes. La majera varianta dl cinesc ie l mandarin, che ie la rujeneda de l'oma de ntëur a 800 milions de persones (65-70% de i locutëures dl cinesc) y che ie la sëula varianta dl cinesc a vester ufiziela te la Republica populera de la Cina. La segonda majera varianta ie l Min (75 milions, per ejëmpl l Min Nan), pona l Wu (74 milions, p.e. l shanghainesc), y l Yue (68 milions, p.e. l cantonesc). Chisc rams dl cinesc ne ie nia da ntënder danter ëi y si desfrënza ie da cunfrunté cun la desfrënza danter l talian y l franzëus. L cinesc standard se basa sul dialet de Peking, che ie n dialet de la varianta dl mandarin y ie stat tëut coche rujeneda ufiziela tl 1930. L ie aldidancuei la rujeneda ufiziela de la Republica populera de la Cina y de la Republica de la Cina (Taiwan), una de la cater rujenedes ufizieles dl Singapur y una de la sies rujenedes ufizieles de la Nazions Unides. L cinesc ne vën nia scrit cun n alfabet ma cun logograms, i carateri cinesc. Aldidancuei dal doi formes de chisc, l cinesc scemplificà y l cinesc tradiziunel. L cinesc scemplificà ie na forma smendrida de i carateri cinesc che ie stata nventeda dal guviern de la Republica populera de la Cina tl 1950 y che vën aldidancuei adurvà iló y dal 1976 incà ënghe tl Singapur. L vën ënghe scialdi adurvà dala populazion cineja te la Malaysia. L cinesc tradiziunel ie la forma de i carateri cinesc coche i univa scric bel da seculi incà y vën adurveda aldidancuei tl Taiwan, Hong Kong, Macau y da n grum de cinesc te l'America y Europa.

Plates cunliedes

China