Lingaz spanuel

lingaz romanz
Articul per Ladin Gherdëina

L spanuel (español o lengua española; gherdëina: spanuel, badiot y fascian: spagnol) o nce tlamà castilian (lengua castellana) ie na rujeneda romanza che à si urigin te la penijula iberica. Aldidancuei iel na rujeneda a livel mundial che ie la rujeneda de l'oma de passa 500 miliones de persones, dantaldut te la Spania y te l'America Latina. L ie la sgonda majra rujeneda de l'oma al mond do l cinesc y l cuarto lingaz plu rujenà al mond do l nglëisc, l cinesc y l hindi.

Spanuel
Castilian
  • español
    castellano
Pronunzia[espaˈɲol]
[kasteˈʎano], [kasteˈʝano]
StatSpania, America hispanica
(cëla Hispanosfera)
Numer che rejona474.7 millions (rujeneda de l'oma) (2022)[1]
100 milions (segonda rujeneda)[2]Template:BrTotal: 574 million (2022)
Familia de rujenedes
Formes da dant
Latin (Spanish alphabet)
Spanish Braille
Signed Spanish (using signs of the local language)
Status ufiziel
Rujeneda ufiziela te



Regulà daAssociation of Spanish Language Academies
(Real Academia Española and 22 other national Spanish language academies)
Codesc de rujeneda
ISO 639-1es
ISO 639-2spa
ISO 639-3spa
Glottologstan1288
Linguasphere51-AAA-b
Chësc articul à simboi fonetics dl AFI. Zënza l drë rendering pudëssl vester che te vëighes mé ponc de domanda, scatules o autri simboi mpede i carateresc Unicode. Per mparé de plu sun i simboi dl AFI, cëla Aiuto:IPA.

L spanuel fej pert de l grup iberich di lingac neolatins, che se à svilupà dal latin vulgher te l'Iberia do la tumeda dl mper roman uzidentel tl 5. secul. Coche rujeneda neolatina vën l spanuel dal latin, da chël che l à un di mëndri livei de defrënzia (zirca l 20%) adum cul talian y la rujeneda sarda. Zirca l 75% dl vocabuler spanuel vën diretamënter dal latin. N pitla pert (zirca l 8%) vën dal arab, che fova l lingaz ufiziel te la penijula iberica ai tëmps dl Al-Andalus. L rest dl vocabuler vën da autra rujnedes europeics y ënghe rujnedes americanes, africanes y asiatiches cun chëles che la Spania à abù cuntat tres l colonialism.

L spanuel ie una de la sies rujnedes ufizieles de la Nazions Unides, sciche ënghe na rujeneda ufiziela te l'Union Europea y de ngrum de autra urganisazions nternaziuneles. L ie la rujeneda ufiziela de 20 stac al mond.

Storia mudé

Gramatica mudé

Referënzes mudé

  1. "What are the top 200 most spoken languages?". Ethnologue. 2022. Trat ite ai 2023-02-22.
  2. Fal tles notes: Errore nell'uso del marcatore <ref>: non è stato indicato alcun testo per il marcatore viva18
  3. Template:Harvcoltxt
  4. Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2022). "Castilic". Glottolog 4.6. Jena, Germany: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. Archivià dal uriginel ai 28 May 2022. Trat ite ai 19 June 2022.