Pröma Vera ti raiuns ladins

Articul por Ladin Val Badia

Tla Pröma Vera ti raiuns ladins, la frunt dles Dolomites passâ fora por la Ladinia (Cristallo, Tofanes, Col de Lana, Marmoleda. Fodom ê gnü despartí te döes pertes. Les trupes talianes â ocupé Ampëz y na pert de Fodom. Les trupes dl'Austria messâ insciö stlopeté sön Fodom. La Plí de Fodom gnô desdrüta daldöt. Te Fodom gnôl desdröt 301 ciases (nia cumpedá i tablá) y ma 55 ciases restâ entieres.

La frunt

Tröc Fodoms messâ s’un jí cina tla Boemia y tl Abruz, mo ince tles valades vijines.

« Cun la Talia » = mudé

Dl 1919 röia la Ladinia cun le Südtirol pro la Talia. I Ladins ghirâ da podëi resté pro l'Austria y le reconescimënt sciöche grup etnich (che ne ê porater nia gnü conzedü sot al Imper austro-ungarich), l'autonomia politica y la sconanza dl lingaz ladin.

La Talia nazionalista y plö inant le Fascism orô degradé le ladin a n dialet talian.

Dl 1920 nasciôl la bandira ladina: bröm por le cil, blanch por les muntes curides de nëi, vërt por i prá. N simbol dla contrada dles Dolomites.

Jënt conta mudé

  • Vinzenz Moroder: Tagebuch bzw. Notizen und Zeichnungen vom Felde ab 19. Mai 1915. Vinzenz Moroder Sanitaets Unterjaeger. Ed: Geschwister Moroder Christine, Vinzenz, Aurelia, Augusta, Mathilde und Hans. Urtijëi 1995 (todësch).

Plates colegades mudé

La Pröma Gran Vera