L Schnürlsteig ie n troi che porta da Bula sun Bulacia. L ie l troi N. 24.

A man ciancia l crëp de Bulacia cun la crëusc sëura l luech de Bula.
Articul per Ladin Gherdëina

Storia mudé

L'inuem dl troi vën da chël che à fat y ert su la prima crëusc sun piza de Bulacia che fova Josef Tragseil de Dispruch y che n ti dijova l Schnürl. Josef Tragseil fova un di fundadëures dla sezion Gherdëina dl Deutscher und Osterreichischer Alpenverein (DÖAV) y che ie ncé stat un di primes a marché i troies de Gherdëina[1]. Ël fova moler y nduradëur y laurova tla berstot de Sepl Rifesser da Sufan[2].

N muef dal luech de Cebla sa Bula. Do che n va per n pez ndrët su per n ert, iel a man drëta dl troi, puec metri de sot, na buja de crëp che ie tlameda l Busc di Salvans. L chëul nen ie nia saurida da abiné ajache la buja ie tan cresciuda ite. Liejendes dij che la buja o l chëul rua nchinamei fina al chëul di Salvans sëura Ciastel per ji sun Mont de Sëuc. La buja ie n monumënt naturel sota defendura dla Provinzia de Bulsan-Südtirol[3]. L troi se tira n pue n lonch y dan ruè sala crëusc passun su per n parëi lize che n ti disc Crëp Blanch o Schnürlplatte[4]. Iló pon se nuzë de na corda per fe chisc valgun metri de crëp.

N rua sun Bulacia sun Piza da la Crëusc a n'autëza de ca. 2200 metri ulache l ie n bel udëi ora sun Resciesa y duta la montes de Gherdëina. Ala crëusc ti vëniel nce dit Fillner Kreuz[5]. Tl 1955 à l scultëur Vigil Überbacher metù na nueva crëusc sun Bulacia[6].

Notes mudé

  1. Ingrid Runggaldier: L prim liber di ghesc dla sosta de Dantersasc. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 45.
  2. Vinzenz Mussner: Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 46 (foto di lauranc dla berstot da Stufan).
  3. "Busc di Salvans sota defendura". Archivià da l uriginel ai 2022-08-14. Trat ite ai 2022-06-28.
  4. Edgar Moroder: Seiser Alm - Mont de Sëuc - Alpe di Siusi. Flurnamenkarte, Parzellenkarte, Begleitbuch. Lia per Natura y Usanzes Urtijëi, 2001. ISBN 88-86102-27-5.
  5. Kompass Wanderkarte.
  6. M.E. (Moroder Eduard): Cristc te Val de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1973, pl. 55.

Bibliografia mudé

  • Mont de Sëuc. Calënder de Gherdëina 1958 pl. 57.
  • Chertes ortofoto cun i toponims ladins. Chemun de Urtijëi. Sureghes, Runcadic, Bula, Mont Sëuc. 2017, ISBN 978-88-8171-126-0.