Utrecht
Articul per Ladin Gherdëina |
Utrecht ie la cuarta majera zità y n chemun te i Paejes Basc. L ie la majera zità y la capitela de la provinzia de Utrecht cun na populazion de 359.355 tl 2021.
![]() | |
Utrecht | |
---|---|
![]() |
![]() |
Nfurmazions prinzipeles | |
Stat | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Abitanc | 358 454 ab. (2020) |
Densità | 3 620,7 ab./km² |
Geografia | |
Coordinedes | 52°5′N 5°7′E / 52.083°N 5.117°E |
Autëza | 5 m sëura l livel dl mer |
Spersa | 99 km² |
Auter | |
Populazion de uriginn imigreda | |
• de ndut • dl uzidënt • nia-uzidënt |
{{{imi_total}}} {{{imi_west}}} {{{imi_nonwest}}} |
Cherta | |
Geografia Modifica
L zënter storich de Utrecht à n grum de cëses y fabricac che ie mo dl Medieve. L fova l zënter religëus de i Paejes Basc dal 8ejim secul inant y fova la zità plu mpurtanta de i Paejes Basc nfin al tëmp d'or olandesc, canche Amsterdam ti ie passeda dant coche l zënter culturel y la majera zità.
Tlima Modifica
Temperatures mesanes y prezipitazions per De Bilt
Funtana: WMO
|
Istituzions Modifica
A Utrecht ie la Università de Utrecht, che ie la majera de i Paejes Basc, y n grum de autra istituzions de educazion. Per via de si posizion zentrela iel l zënter dl trasport te i Paejes Basc cun la stazion dla ferata cun plu passajieres de dut l paesc, Utrecht Centraal. A Utrecht ie l segondo plu manifestazions cultureles, do Amsterdam.
Galaria dales fotografies Modifica
-
N canal a Utrecht
-
Juesc de lum a Utrecht
-
L ciampanil dl dom de Utrecht
-
Zadelstraat