Paejes Basc

Una de la cater nazions dl Rëni di Paejes Basc
Articul per Ladin Gherdëina Val Gardena dall'alto.JPG


Paejes Basc
Nederland
Flag of Netherlands.svg
State coat of arms of the Netherlands.svg
Inuem ufiziel Nederland
Lingaz ufiziel Olandesc
Capitela Amsterdam
Sënta dl guviern Den Haag
Abitanc 17 645 300 ab. (2021)
Spersa 41 865 km²
33 481 km² (tiera)
Ega 18,4%
Densità 421,5 ab./km²
Guviern
Monarch Willem-Alexander
Prim minister Mark Rutte
Auter
Munëida Euro
TLD Internet .nl
Prefis dl telefon +41
Cherta
EU location NED.png

I Paejes Basc (olandesc: Nederland) ie n stat te l'Europa uzidentela cun n valgun raions te la Caribich. L ie la majera de la cater nazions che fej ora l Rëni de i Paejes Basc. Te l'Europa à i Paejes Basc 12 provinzies. I cunfina a est cun la Germania, a sud cul Belje y a nord y ovest cul mer dl nord.
La cater majera ziteies de i Paejes Basc ie Amsterdam, Rotterdam, Den Haag y Utrecht. Amsterdam ie la majera zità y la capitela, ma la sënta dl guviern ie a Den Haag. L port de Rotterdam ie l majer te l'Europa y l aeroport de Amsterdam ie un de i majeri te l'Europa.

Ie Paejes Basc ie n cumëmber de l'Union Europea, G10, NATO, OECD, WTO y de la zona Schengen.

I Paejes Basc à chësc inuem pervia de la topografia ndrëta y basa. Mé l 50% de dut l teritore ie plu aut che 1 meter sëura l livel dl mer, y ca. l 26% de l teritore ie sota la autëza dl mer. A n grum de raions che ie sota l livel dl mer ti dijun polder y chisc ie unic a se l dé tres la retlamazion de la tiera dal mer che ova bel scumencià tl 14ejim secul. Tl lingaz rujenà ti vëniel ënghe suënz dit Olanda (Holland). L'Olanda ie perdrët mé na region de i Paejes Basc, ma la plu mpurtanta.

Cun na populazion de 17,5 milions de persones sun n teritore de 41.800 km² à i Paejes Basc na densità de 523 persones per km², che ie una de la densiteies plu autes al mond y la segonda plu auta te la Union Europea. Mpo ie i Paejes Basc l segondo majer exporter de spëisa y prodoc de agricultura al mond.

GeografiaModifica

I Paejes Basc à na spersa de 41.545 km2, cuntan ënghe l'eghes. La spersa mé de la tiera ie de 33.481 km2, cie che uel di che l 18,4% de la spersa ie ega. L ie danter la larghëzes 50° y 54° nord, y danter la lunghëzes 3° y 8° est.
I Paejes Basc ie n stat scialdi bas, sciche l inuem dij, y ënghe scialdi plat. L 26% de si spersa y l 21% de la populazion ie sota l livel dl mer, y mé l 50% de si spersa ie plu aut che un n meter sëura l livel dl mer. Dut l raion ie plat, cun l'ecezion de i coi tl sud-est tl Limburg, ulache ie l pont plu aut de i Paejes Basc a 321 metri.
Gran pert dl raion fova stat furmà da material purtà caprò da trëi gran ruves de l'Europa: l Rain, la Maas y la Schelde. La pert a sud-vest de l stat ie aldidancuei mo pert dl delta de chisch trëi ruves.

StoriaModifica

 
I paejes basc tl 1350.

Viera di 80 aniModifica

Ala fin dl Medieve ova i duches de la Burgonia metù adum 17 provinzies a chëles che ti univa dit i paejes basc. Canche la muta de n duca ova tl 1477 maridà Maximilian I, l coser dl San Mper Roman, fova i paejes basc deventei pert de la Spania. La reforma protestanta tl nord de i paejes tudësc se ova ënghe sparpanià ora te i paejes basc. L rë de Spania ulova fermé su la reforma, cie che adum cun na melcuntentëza danter la populazion per via de la aministrazion spanuela à purtà a cunflic y na viera contra la Spania, scumenceda tl 1568. Chësta viera fova stata scialdi cruënta y n grum de ziteies olandejes ie states bumbardedes y scascinedes. L evënt plu cunesciù ie la scascineda de Antwerpen ai 4 de nuëmber 1576, che fova a chël tëmp la zità plu mpurtanta tl raion ulache univa rujenà olandesc. I saudeies spanuei ova mazà n terzo de la populazion de Antwerpen y n grum ie mucei su a nord, a Amsterdam, Haarlem, Leiden y autra zeites. Da ilò incà se à l zënter dl mond olandesc spustà da Antwerpen a Amsterdam.

Republica de la Set Provinzies UnidesModifica

Ai 26 de lugio 1581 se à la 7 provinzies plu a nord de la 17 de i paejes basc detlarà ndependëntes dala Spania y dal San Mper Roman, purtan nsci ala fundazion de la Republica de la Set Provinzies Unides sota l cumand de Willem van Oranje. La viera à durà inant nfin al 1648, canche la ie fineda do 80 ani cun la pesc de Westfalen (Westfälischer Friede). Do l'ndependënza fova i Paejes Basc una de la puecia republiches te l'Europa, ulache la majera pert de i stac fova rënies. Uniuna de la set provinzies univa guverneda da n stadhouder. Te chësc tëmp se à i Paejes Basc svilupà te l stat plu rich al mond, dantaladut tres l cumerz te l'Asia de l'est, ulache i fova stai boni de mëter su n monopol de cumerz. La republica ova tosc plu che 2.000 berches, cie che fajova la marina olandeja majera de la marines nglëijes y franzëuses metudes adum. Chësc ova purtà a na gran nvidia te la Franzia y te l'Nghiltiera, che ova cumbatù plu vieres contra i olandesc, cater vieres anglo-olandejes (1652–1654, 1665–1667, 1672–1674 y 1780–1784), la viera franzëusa-olandeja (1672–1678), la viera portugheja-olandeja (1602–1663) y la viera de la gran alianza contra l rëni de la Franzia (1688–1697).
La republica fova scialdi plu toleranta de autra religions y ideies che i autri stac a chël tëmp. Chësc ova permetù a n grum de artisć y pitëures de flurì, sciche Rembrandt y Johannes Vermeer.

Spartizion aministrativaModifica

I Paejes Basc ie furmei da 12 provinzies (olandesc: provincies van Nederland), che ie istituzions aministratives che sta sota al guviern y sëura i chemuns. La provinzia cun la majera populazion ie l'Olanda dl Sud (Zuid-Holland) cun 3,7 milions de abitanc tl 2020, chëla cun la mëndra l Zeeland cun 383.488 abitanc tl 2020.

Lista de la provinziesModifica

Provinzia Inuem olandesc Capitela Majera zità Bandiera Posizion Populazion
Ai 1 jené 2021
Densità Sëuraspera
Groningen Groningen Groningen Groningen     586 813 251 ab./km² 2.959,68 km²
7,12 %
Friesland Fryslân
(nfin al 1996 Friesland)
Leeuwarden Leeuwarden     651 459 195 ab./km² 5.748,77 km²
13,84 %
Drente Drenthe Assen Emmen     494 760 187 ab./km² 2.680,39 km²
6,45 %
Overijssel Overijssel Zwolle Enschede     1 166 478 351 ab./km² 3.420,74 km²
8,23 %
Gelderland Gelderland Arnheim Nijmegen     2 096 620 422 ab./km² 5.136,31 km²
12,36 %
Utrecht Utrecht Utrecht Utrecht     1 361 093 983 ab./km² 1.449,13 km²
3,49 %
Olanda dl Nord Noord-Holland Haarlem Amsterdam     2 887 906 1081 ab./km² 4.091,93 km²
9,85 %
Olanda dl Sud Zuid-Holland Den Haag Rotterdam     3 726 173 1324 ab./km² 3.418,78 km²
8,23 %
Zeeland Zeeland Middelburg Terneuzen     385 379 216 ab./km² 2.933,44 km²
7,06 %
Brabant dl Nord Noord-Brabant ’s‑Hertogen­bosch Eindhoven     2 573 853 524 ab./km² 5.082,06 km²
12,23 %
Limburg Limburg Maastricht Maastricht     1 115 895 519 ab./km² 2.209,84 km²
5,32 %
Flevoland
(nuef dal 1986)
Flevoland Lelystad Almere     428 264 302 ab./km² 2.412,31 km²
5,81 %



Europa

AlbaniaAndoraAustriaBeljeBielorussiaBosnia y HerzegovinaBulgariaRepublica CecaCipreCroaziaDanimarcaEstoniaFinlandiaFranziaGermaniaGreciaIslandaIrlandaLetoniaLiechtensteinLituaniaLuxemburgMacedonia dl NordMaltaMoldovaMonacoMontenegroNorvegiaPaejes BascPoloniaPortugalRiam UnìRomaniaRussiaSan MarinoSerbiaSlovachiaSloveniaSpaniaSveziaSvizraTaliaTurchiaUcrainaUngriaZità dl Vatican