Rotterdam
Articul per Ladin Gherdëina |
Rotterdam ie la segonda majera zità de i Paejes Basc do Amsterdam. La ie la majera zità de la provinzia de l'Olanda dl Sud (Zuid-Holland), ma nia si capitela, che ie Den Haag. Rotterdam ie sul canal Nieuwe Maas che porta tl mer dl nord. La zità ie n gran zënter de cumerz y logistica y l port de Rotterdam ie l majer de l'Europa. Chësc ti à dat ala zità l sëurainuem de Purton a l'Europa o Purton al mond.
![]() | |
Rotterdam | |
---|---|
![]() |
![]() |
Nfurmazions prinzipeles | |
Stat | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Abitanc | 651 157 ab. (2021) |
Densità | 2 009,7 ab./km² |
Geografia | |
Coordinedes | 51°55′N 4°30′E / 51.917°N 4.500°E |
Autëza | 0 m |
Spersa | 324 km² |
Auter | |
Populazion de uriginn imigreda | |
• de ndut • dl uzidënt • nia-uzidënt |
52,3% 13,4% 38,9% |
CBS | 0599 |
Cherta | |
Rotterdam ie stata fata su fajan na arjinea (dam per olandesc) sul ruf Rotte, ti dajan l'inuem Rotter-dam. Chësc ie stat fat cun ngrum de autri luesc te l'Olanda, per ejëmpl a Amsterdam, che tol si inuem dal ruf Amstel. La zità ie stata desdruda dl dut te la segonda viera mundiela y ie daldò stata fata inò su cun na architetura scialdi desfrënta dal rest de l'Olanda y plu moderna.
L raion metropolitan Rotterdam-Den Haag à na populazion de ntëur ai 2,7 milions de abitanc, cie che ne'n fej l 10ejim majer raion metropolitan te l'Union Europea.
Galaria dales fotografies Modifica
-
Architetura moderna a Rotterdam
-
Stadion dal juech dala codla De Kuip
-
Cësa de chemun de Rotterdam
-
Maasvlakte tl port de Rotterdam