Manifestazion ladina sun l jouf de Sela

La Manifestazion sun l jouf de Sela ie stata na manifestazion ladina.

N meis do sia fondazion à “Zent Ladina Dolomites” metù a jì ai 14 de messel dl 1946 la manifestazion storica sun l Jouf de Sela, a chela che passa 3.000 Ladins à tout pert se ghiran sie reconesciment y sia reunificazion tla provinzia de Bulsan.

L jouf de Sela

Zent Ladina Dolomites mudé

Al rejona dr. Sisto Ghedina, president de „Zent Ladina Dolomites“. Te n telegram a De Gasperi vegniva les ghiranzes ladines cumpededes su plu avisa:

(a) reconesciment ofizial di Ladins sciche terz grup etnich;
(b) reunificazion de duc i Ladins tla provinzia de Bulsan;
(c) na zircoscrizion litala ladina;
(d) na sia aministrazion autonoma;
(e) ecuiparazion dl lingaz ladin con i autri doi lingac dla provinzia;
(f) scolines y scoles ladines, foliec y libri ladins;
(g) respet dles usanzes, tradizions y festes ladines;
(h) na pretura ladina ambulanta;
(j) mesures contra l’emigrazion;
(k) trasmiscions a la radio per ladin;
(l) adoranza dla toponomastica ladina.

Ma davia che De Gasperi ne ti ova nience responù, à “Zent Ladina Dolomites” – tres n memorandum – tout su ai 18 de messel dl 1946 diretamenter contat con la Conferenza de Pesc a Paris. A Paris s’à dantaldut i raprejentanc de Südtirol Friedl Volgger, Otto von Guggenberg y Hans Schöfl sciche ence la delegazion austriaca dassen dé da fé per arjonje les ghiranzes di Ladins, dantaldut da i tò ite duc tl raion d’autonomia prevedù.

 
Alcide De Gasperi

Ma ai sforc de “Zent Ladina Dolomites” ti soflòvel dantaldut tla provinzia de Belun n vent freit decontra: al memorandum di 18 de messel ti ova responù l CLN ai 6 d’aost con n contramemorandum, a chest ova “Zent Ladina Dolomites” repliché ai 9 y l CLN endò ai 18 de setember.

L tenour di contramemorandums dl CLN fova tresfora l medem: la popolazion di trei comuns é taliana; la reunificazion con Südtirol é demé voluda da n valgunes pueces persones, a cheles che al ti encresc do l temp nazist. Sce Cortina ruvassa pro Südtirol, podessa la Talia adora o tert la perde. De Gasperi à sourantout chisc argomenc y à mantegnù tla chestion ladina na posizion dura. Al à enfinamai manacé da lascé sauté l’acordanza sun l’autonomia de Südtirol, sce la SVP y l’Austria essa inant batù sun les ghiranzes di ampezans y fodoms.

Chesta é ence la gauja ciodì che i Ladins ne vegn – con duc i sforc dl’Austria y dla delegazion de Südtirol – nience nominés ne tl Tratat de Paris di 5 de setember 1946. An pò desmostré che De Gasperi se lasciova consié tla “chestion ladina” da Ettore Tolomei: te na letra ti metova chest a cuer con insistenza de rejoné tres demé de “doi” grups etnics te Südtirol y de conscidré y traté i Ladins dagnora sciche talians.

Ciamò da d’auton dl 1946 ti vegnìvel ortié al govern talian a Roma na petizion sostegnuda da 90 % dla popolazion per l destacament da Belun y na reunificazion con Bulsan, cie che à atira gaujé la reazion dl vedl CLN, che se damanova te na contradomanda al president dl Consei di Ministri enfinamai che “Zent Ladina Dolomites” vegnissa proibida per “tendenzes antitalianes”. De Gasperi ti ova responù de ester informé sun la “volonté separatista” de “Zent Ladina Dolomites” y che al se stravardarà perchel da azeté ence demé una dles ghiranzes metudes dant.

Canche i raprejentanc de Südtirol damanova ciamò n iade la delegazion taliana a Paris da jì ite sun les ghiranzes di trei comuns de Souramon t, ti ova l ambasciadour talian Carandini responù che ala se tratova de na popolazion demé ciadorina y perchel taliana, de chela che Südtirol n’ova nia bria da se cruzié.

Pro les lites de comun di 10 de november 1946 à “Zent Ladina Dolomites” ciafé sibe a Anpezo (16 de 20 mandac) che ence a Col Santa Lùzia (12 de 15) la maioranza assoluta (ta Fodom n’àn nia podù lité, davia che al ne s’ova prejenté deguna lista alternativa a “Zent Ladina”). Danuef él vegnù ortié na petizion, en chest iade a la Enduneda Costituenta, ma endò zenza suzes.

Da la speranza a la delujion mudé

Te chest temp vegnìvel bele laoré pro l dessegn de n statut d’autonomia per Südtirol. Dal prefet dla provinzia de Bulsan Silvio Innocenti ciafova “Zent Ladina Dolomites” al 1 d’otober 1946 l’assegurazion che al fossa vegnù scrit fora n referendum per la reunificazion. N referendum per la reunificazion prevedova ence l dessegn de statut d’autonomia laoré fora da Karl Tinzl per la SVP.

Ence la proposta dl moviment autonomistich trentin ASAR prevedova na region ti confins dl 1922 sciche ence na terza “curia” per i Ladins, dlongia chela taliana y todescia. Ma ence chilò plovòvel delujions: ai 27 de jugn 1947 deliberova la Enduneda Costituenta da mete su na region unica per l Trentin y l Südtirol zenza i trei comuns ladins.

 
Paolo Emilio Taviani

Empò ne volova i trei comuns aministrés da raprejentanc de “Zent Ladina Dolomites” nia la dé su. Do n auter memorandum ai aliés ai 8 de mei dl 1947 s’ài apelé con trei deliberes ai 17, 18 y 19 de messel 1947 al Ministere di Interns a Roma con la domanda da reporté i confins a coche ai fova dant l fascism o de conzede altamo n referendum. Ma atira à la jonta de comun de Belun protesté energicamenter.

Oramai parova la provinzia de Bulsan n travert nia plu meso da arjonje, tant sterscia fova la politica d’ostruzionism taliana. Perchel ova i trei comuns damané – sciche ultima poscibelté da vegnì empò ciamò touc su tl raion d’autonomia – ai 28 de november 1947 (con l’enjonta de na lista de sotescrizions dl 70 % di peresc de familia) y ciamò n iade ai 13 de jené dl 1948 da vegnì metus almanco pro la Provinzia de Trent.

Sceben che i parlamentars trentins sostegniva adum a la maioranza dla DC chesta ghiranza (bele ai 16 de november dl 1947 s’ova duc i partic trentins pronunzié per n referendum), s’ova l vizepresident dla DC da enlaouta, Paolo Emilio Taviani (aposta – sciche al à scrit enstes te sies recordanzes) metù adum te chesta chestion con l’oposizion fajan enscì tomé la mozion.

Enscì fova ence l’empermetuda dl president dla region Luigi Menapace, fata sun domanda dl deputat Defant (ASAR) y touta su con gran aplaus di prejenc tratant la pruma senteda dl Consei Regional ai 13 de dezember dl 1948, de s’impegné da conduje derevers i trei comuns ladins, demé plu na empermetuda vueta. La SVP fossa steda a una con l’agregazion di trei comuns a Trent, sce l Unterland fossa passé pro Bulsan: chesta seconda ghiranza é vegnuda azeteda, depierpul che la pruma é romagnuda per streda.

Roma se mostrova demé desponibla ti confronc di Ladins de Südtirol, speculan de mete empé n contrapeis italofil a la SVP. Con chestes intenzions él vegnù tout n valgugn provedimenc che contrastova enlaouta la linia di raprejentanc ofiziai di Ladins y dla SVP y che vegniva perchel tl prum conscidrés sciche sforzés su (enscì p.ej. l’introduzion dl sistem scolastich paritetich, che vegniva demé sostegnù da na mendranza di Ladins, sceben che al s’à a la fin desmostré ideal per i debujegns de nostes valedes).

Nience les ghiranzes giustifichedes di Ladins de Fascia ne vegniva toutes en conscidrazion, condut che chisc essa audì pro la medema region Trentin-Südtirol. Da vigni mesura de sconanza dovova endere romagne scluc fora i Ladins di trei comuns tla provinzia de Belun. Do che la polizia ova sprigolé ju y ensciautrì con truepes manacedes y percuisizions de ciasa i raprejentanc de “Zent Ladina Dolomites”, à chisc dé su demoralisés sia batalia a la fin dl 1947.

Bibliografia mudé

  • Josef Fontana: Die Ladinerfrage in der Zeit 1918 bis 1948. en: Ladinia, 5, 1981, p. 151–220, p. 188-190.