Articul per Ladin Gherdëina Val Gardena dall'alto.JPG

I ladins ie na etnia[1][2] y na grupa linguistica tl nord de la Talia che ie lieda adum dala rujeneda ladina. I ladins vif dantaldut te cin valedes te la Dolomites che ie cunesciudes da l'inuem coletif Ladinia. Chëstes ie Gherdëina, Badia, Fascia, Fedom y Ampëz.

Paures ladins a La Val tl 1960.

I ladins à scumencià a avëi n sentimënt de identità naziunela tl 19ejim secul.[3] Micurà de Rü fova l prim a prué a svilupé na forma scrita dl ladin. Aldidancuei vën la cultura y rujeneda ladina sustenida da istituc de cultura sciche l'Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin de Tor, la Majon di fascegn a Vich y la Cesa de Jan a Col.

Comuniteies ladinesModifica

 
Comuniteies ladines
Chemun Provinzia Spersa
(km²)
Populazion
Anpezo Belum 255 5 735
Urtijëi Südtirol 24 4 864
Badia Südtirol 82 3 471
Mareo Südtirol 161 3 118
Moena Trentin 82 2 626
Sëlva Südtirol 53 2 586
Cianacei Trentin 67 1 881
Santa Cristina Südtirol 31 2 015
San Martin de Tor Südtirol 76 1 754
Fodom Belum 99 1 298
Corvara Südtirol 42 1 376
La Val Südtirol 39 1 398
Sèn Jan Trentin 100 3 561
Ciampedel Trentin 25 707
Sorèga Trentin 19 683
Mazin Trentin 23 585
Col Belum 15 349


ReferënzesModifica

  1. Jan Markusse: The South Tyrolese Inter-Ethnic Package Deal. An Example for Other Multi-Ethnic Regions?, in: Yearbook of European Studies 6. Borders and Territories. Rodopi, Amsterdam/Atlanta 1993, ISBN 90-5183-506-X, p. 193-220. E. g. For the small ethnic group of Ladins the package offers advantages and disadvantages.
  2. Christoph Perathoner: Die Dolomitenladiner 1848-1918: ethnisches Bewusstsein und politische Partizipation. Folio, Bozen/Wien 1998, ISBN 978-3852560809
  3. Christoph Perathoner: Die Dolomitenladiner 1848-1918: ethnisches Bewusstsein und politische Partizipation. Folio, Bozen/Wien 1998, ISBN 978-3852560809