Soraga

chemun de la Talia
(Readressà da Sorèga)
Articul por Ladin Fascian

Soraga, o Soréga per moenat (Soraga di Fassa per talian) l'é n comun de 699 abitanc de la Provinzia autonoma de Trent te la Val de Fascia. L'é a 1.210 m sul livel del mèr.

Soraga
Blason de Soraga
Blason de Soraga
Bandiera de Soraga
Bandiera de Soraga
Blason Bandiera
Raion
Stat  Talia
Region Trentin-Südtirol Trentin-Südtirol
Provinzia Trentin Trentin
Nfurmazions prinzipeles
Coordinedes 46°23'45.35"N, 11°40'5.59"E
Autëza 1 207 m
Spersa 19,8 km² [1]
Populazion 700 ab. (1 jené 2023) [2]
Densità 35,4 ab./km²
Auter
Codesc de la posta 38030
Prefis dl telefon 0462
Codesc ISTAT 022176
Plata internet www.comune.soraga.tn.it
Cherta
Cherta de {{{Inom}}}
Cherta de {{{Inom}}}

Soraga (dal latin supra aquam, che vel dir fat sù delà da l'èga, donca delà da la Veisc), l'é l prum paìsc che te scontres vegnan da Moena sù e da chiò se pel se goder n bel panoram envers l grop del Ciadenac.

Storia mudé

Soraga l'era n paìsc sul confin teritorièl anter l Prinzipat Piscopal de Trent e chel de Persenon (de chel che duta Fascia fajea pèrt, fora che Moena). Se pel dir che Soraga sie stat anter la viles più veies de la val.

 
Gejia parochièla de Sèn Piere e Paul

La belota gejiola dedichèda a la Conzeta la é del 1660, sie utèr l'é de stil neogotich e la é sun Barbide. La gejia parochièla de Soraga, enveze, dedichèda a Sèn Piere e Paul, l'é una de la più veies de la Val. Sie utèr, fat sù anter l 1670/1680, l'é de legn dorà e l'é belebon decorà. L vegn dal Dom de Busan e l'é stat logà a Soraga del 1802 ensema col tabernacol zipià fora a Santa Cristina te Val Gherdena.

Lengac e dialec mudé

A Soraga vegn rejonà l brach, un de la trei varietèdes ladines de Fascia.

Zensiment Popolazion Ladins No ladins % ladins Fontèna
2001 673 574 99 85,3% [3]
2011 736 629 107 85,5% [3]

Vocabolar dl ladin leterar mudé

 

Soraga 6 1856 Soraga (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Soraga grd. Soraga fas. Soraga bra. Soraga fod. Soraga amp. Soraga LD Soraga
topon.
comune e paese della val di fassa tra vigo e moena (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod., amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Soraga Ⓓ Soraga ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).


 
Comuns del Comun General de Fascia

Ciampedel | Cianacei | Mazin | Moena | Sèn Jan | Soraga

Galaria dales fotografies mudé

Notes mudé


 
Chemuns de la Ladinia

Anpezo | Badia | Ciampedel | Cianacei | Ciastel | Col | Corvara | Fodom | La Val | Mareo | Mazin | Moena | San Martin de Tor | Santa Cristina | Sëlva | Sèn Jan | Soraga | Urtijëi

  1. "Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011". Istitut naziunel talian de statistica. Trat ite ai 16 merz 2019.
  2. https://demo.istat.it/?l=it.
  3. 3,0 3,1 Servije Statistica de la Provinzia Autonoma de Trent, Zensiment de la mendranzes linguistiche, 2011 [1]