Articul per Ladin Gherdëina

La cin' valedes ladines ie i raions ulache vën rujenà l ladin. L vën ratà pert dla Ladinia Dolomitica la valedes de:

La grupa dl Sela ududa da Colfosch ie tl zënter de cater valedes ladines
Chemuns de la Ladinia
Map
  Gherdëina
  Val Badia
  Fascia
  Fodom
  Anpezo

I cunfins de chësc raion ie seniei dala strentures de Puntives y de Peraforada contra l raion de rujeneda tudëscia. Per l'autra valedes ie l cunfin de carater linguistich, contra formes che passa via de pierpul te variantes cadorines o trentines[1]. Da chësta pert meridionela y urientela ti van do al vedl cunfin imperiel austriach o dl prinzipat de Persenon. Ma dal pont de ududa linguistich possen raté l raion de La Rocia ladin, scebën che l sibe ora de chisc vedli cunfins storics[2].

Dal pont de ududa morfologich se tratel de n raion defin da mont, duminá dala Dolomites, ratei danter i crëps plu biei dl mond y sota scunanza dl’Unesco.

La lerch per nridlamënc ie plutosc puecia y ie generalmënter mé da abiné tla valedes, te paejes y ridli duc sëura i 1000 metri sul livel dl mer.

N possa dì che la Ladinia sibe chël raion, ulache natura y rujeneda, cultura y cuntreda à na sëur ladina particulera y ulache i abitanc se recunësc tl’identità ladina.

L majer zënter dla Ladinia ie Cortina cun ntëur 6000 abitanc, na pitla zità da mont, cunesciuda sëura dut l mond y renumeda per si infrastrutures olimpiches.

L majer zënter de Gherdëina, cunesciù danter l auter per si produzion artistica, ie Urtijëi, che arjonj cun la frazions ujines de sureghes ntëur 5000 abitanc.

Tla autra valedes iel plutosc deplu zëntresc, cun paejes plu o manco sterdui ora, coche tla Val Badia, ulache i majeri paejes ie Al Plan y Badia. Nce te Fascia iel trëi de majeri zëntresc: Moena, Sen Jan de Fascia y Cianacei.

Te Fodom ie i majeri paejes Reba y La Plie.

L vën sciazá che ndut sibel ntëur 30000 Ladins te chësta cin valedes, ma i dac ne ie nia segures, davia che tla pert de souramont ne iel nia detlarazions de purtenienza di lingac[3]. La Ladinia ie spartida danter la Provinzies Autonomes de Bulsan y de Trënt y la Provinzia a statut normal de Belun. Per gauja de chësta spartizions ie la Ladinia plutosc n teritore ideal o etnich che no na unità aministrativa recunesciuda.

Plates cunliedes mudé

Notes mudé

  1. Die Dolomitenladiner (Hg.Tobia Moroder) folio Verlag, Bozen,2016
  2. Roland Verra/Hans Rabanser: Ladinia. Cinque valli nelle Dolomiti, Athesia, Bolzano, 1997
  3. Nuovo Atlante Ladino ( a cura di Mauro Marcantoni), ed.Iasa, Trento, 2006

4. Roland Verra. Una Ladinia possibile. Cosiderazioni.Ricostruzioni.Proposte, Union Generela di Ladins dla Dolomites,Ortisei, 2021