Luis Senoner

Articul per Ladin Gherdëina

Luis Senoner



Auter inuem	Luis Senoner de Ronch
Nasciù/da	11 de dezëmber 1889
Mort/a	9 de jené 1985

Educazion	Academia de Viena

Luis Senoner, (* 11 de dezëmber 1889 te Sëlva; † 9 de jené 1985) fova n scultëur y diretëur de scola d'ert de Gherdëina.

Biografia mudé

Luis fova nasciù sul luech de Ronch te Sëlva. Si oma fova Pazifica Senoner de Ronch y si pere n paur Tone da Valantin. Te si familia iel nasciui bën 10 dater mutans y mutons. Cinch ie bele morc da pitli. Restei n fovl doi mutans y trëi mutons: Sepl, Giudita, Luis, Maria y Tone. L plu vedl mut Sepl fova tumà tla Galizia cun 28 ani tla prima viëra mundiëla. Si auter fra Tone ie mort da jëun te na desgrazia^[1].

Bele da pitl al for mustrà n gran nteres al desëni y ziplé. Si pere ti ova cris na stiëra da lerner a Domur te Sëlva. De chëla cësa ie Luis Senoner deventà patron l ann 1920^[2] Iló ie pona nce unida metuda su la scola d’ert de Sëlva. Ël y si fra Sepl, che fova trëi ani plu vedl, se ova spezialisà a fé crisć.

Luis fova jit pra i saudeies via Fedom, Col de Lana y pona fovl stat coche saudé a Viena, ulache l ova ënghe scumencià a fé l’Academia. Si maester a Viena fova stat nce Josef Müllner.

Ruvà de reviers te Gherdëina al nsenià tla scola d'ert de Sëlva per n ann y ie pona jit a Roma a fé l “Istituto Superiore delle Belle Arti”. A Roma al arjont dl 1922, doche l ova bele ensenià n ann tla scola d’ert de Sëlva, l diplom per l enseniamënt dl ziplé, mudelé y dessenië. A Roma ovel sciche maester nce Ettore Ferrari.

Luis Senoner se à maridà cun Marianna Kerschbaumer dl Pech da Soplajes l ann 1925. I à abù doi mutans y doi mutons, 1 plu vedi ie tumà ntan la segonda gran viëra mundiëla.

Tla scola d'ert de Sëlva al nsenià fin al ann 1961.

Dal 1955 al 1957 iel stat diretëur dla Scola d'Ert de Urtijëi.

Luis Senoner ie stat nce cunselier dl Museum Gherdëina^[3].

Lëures mudé

Coche i lëures de truepes scultëures, ruvova i lëures de Luis Senoner te dut l mond , ma scialdi ti Paejes Basc.

Madona cun Bambin duneda ala cosera Zita.
Statua de S. Gerolamo Emiliani a San Mauro Torinese tla Villa Speranza^[4].
L ann 1935 ruva te Südtirol Benito Mussolini y l Chemun de Sëlva ti dona na statua dl prof. Luigi Senoner^[5].
Pultret de Umberto di Savoia o chël dl garautist Malcom Campbell.
L ultim lëur che bera Luis à fat te scola ie la Cripl duneda a Papa Giuani XXIII. N chëla ucajion ie i sculeies y ensenianc unic nviëi te dlieja de San Piere a Roma a na udienza dl papa.