Ciastel d'Andrac

Articul por Ladin Dolomitan

L Ciastel d'Andrac ie n ciastel te Fodom y dessegur un di documënc plu carateristics dla storia dles vals ladines. Chëla costruzion che se erj desche na rama encalmeda soura chël sas, fosc vegnù ju dal Sas de Stria dant milenés, fej se astalé la jent che passa su per l jouf de Fauzares. Daite da chi sasc, che n iade ova ence n tet lassoura, degeoul de n tel inom, se ál consumé ti secui stories che se mesceida datrai con la liejenda.

L Ciastel de Andrac ta Fodom

Can che al sie vegnú fat su ne é mai vegnú scrit con segurté. Tl archif vescovil de Persenon él n document che l ziteia entourn l ann 1000, ma con duta probabelté fòvel vegnú fat su almanco cent agn denant. Giuseppe Loss, da Fiera de Primiero, giudesc ta Fodom ti agn a ciaval dl 19eisem secul, dij te na sia archirida che fosc é sté prum patron dl ciastel (y perchel ence chel che l ova fat su) na familia da Fodom. Entourn al ann 1200 passa l ciastel tles mans dla familia di Schöneck da Redant te la Val de Puster. Doi di descendenc de chesta familia, Paolo y Nicolò, ne ova endere nia sapù da aministré endertura l avei y ai fova enfinamai ruvés a pertene derc dai feudatars dla badessa de Ciastel Badia, Dietmunda.

Chesta, desseneda, l ova reclamé pro Enrí Re dla Baviera che ova condané i doi joegn a paié i dans. L ciastel vegniva enscí venù a Guadagnino Avoscano, che ova sie ciastel (encuei ne l veiden nia plu) propi a Avoscan, sot Alie. Ence chest, con gran seit de podei y plen de crudelté, fova ruvé a deslargé sies puscions enfin a Mareo, a confin con la giurisdizion de Ciastel Badia. Chesta situazion ne vegniva nia veduda de bon uedl dal vescul de Persenon, che per merit a duta na seria de alianzes, é ruvé tant inant da fé mete sot assediament l ciastel ai prums de messel dl 1350 dai saudés de Enrico Beringer. Do sies edemes, zenza che al tome na gota de sanch, arbandonova Guadagnino l ciastel che deventova proprieté dla familia de Konrad v. Stuck, descendent de una dles plu vedles families nobles enlaouta, con raijes da la Svezia. Sot a el á l Ciastel d'Andrac endò conesciú de bogn agn, ence sce la badessa de Ciastel Badia soportova mel ence chest nuef vejin. Konrad ova demé abú na fia che ne podova nia arpé l ciastel. Do agn de stritaries delegova l vescul l feud y ti l sourandova a n Capitan, paié, ma zenza degun podei de dezijion.

Te feter cent agn, dal 1416 al 1803, él passé tl ciastel ben 45 Capitans. Chel che é ju ite tla storia, é zenzauter sté Cristoforo Brach, conesciú desche l "Gran Bracun", anter auter per via de n aveniment de sia vita, resté a mez anter storia y liejenda: ai conta che l Gran Bracun s’essa n iade entardivé con na fancela, Sidonia, che vivova tl ciastel de Potestagn soura Cortina d'Ampez. I ciadorins che savova de chesta relazion y che volova copé Cristoforo Brach, l ova apaissé puech dant a n pont de cordes che passova via n gran fossel junsom la Val de Travenanzes.

La streda fova sareda, ma l Capitan dl ciastel d'Andrac ne s’ova nia fat pochené da la poura. Do avei fat ciapé n gran sbonf al ciaval, òvel fat n gran sbalzon soura chel busc via. L ciaval fova endere ruvé a mete al segur demé les giames dant, cheles viadedò fova tl vuet. Zenza se l fé di does outes desmótnel y tira su l ciaval y ti bussa i piesc per l rengrazié de l avei salvé dai ciadorins, restés a bocia daverta delà dal pont. Storia o liejenda?

N auter gran personaje che à vivú tl Ciastel d'Andrac é sté l Nicolò da Cusa, conesciú miec desche l Cardinal Cusanus. Nicolò fova nasciù dl 1401 a Kues sun la Mosel ti Paisc Todesc. Do avei studié òvel rodé per mesa Europa y al s’ova fat conesce per sie gran laour da filosof (renomeda sia "De Docta Ignorantia") y per la reforma dla morala dla gliejia. Per chest s'ál trat ados trueps nemisc y propi per ti sciampé a chisc fòvel ruvé ite Andrac l ann 1454. Ilò restaràl a medité y a scrive enfin al 1460. Tl 1462 muerel a Todi y al vegnirà sepolì tla Basilica de S. Piere in Vincoli a Roma, olàche al ova vivú per agn desche colaboradour dl Papa Pio II. Propi el ova compré dal convent de Neustift/Novacella les mineores dl Fursil ja Col Santa Lizia. Chesta ativité nueva ti á porté a la val trei secui de richeza lieda al comerz dl fer che vegniva porté su per la "Strada dla Vena" enfin al fourn a S. Martin de Tor, olà che al vegniva laoré. L fer l ruvova spo dlonch fora per l Tirol con stampé lassoura l simbul dl agnel, simbul dl Vescul de Persenon.

Con la fin dles mineores y con stritaries nueves con la badessa de Ciastel Badia y la Serenissima de Aunejia, perdará l ciastel damprovia emportanza. Do la rivoluzion franzeisa y con l tratat de Paris dl 1802 che secolarisova i prinzipac eclesiatics, vegniràl trat via ence la fegura dl Capitan dl Ciastel. L ultim, Giovanni Lindner da Persenon, restarà anter chi murs storics enfin al ann 1803. Tl 1808 végnel compré da n cert Andrea Faber, ma sie destin vegnirá sidlé en l ann 1851, canche la jent ti tira ju l tet per fé legna da ciarbon. Entratant la pruma vera deventaràl alberch per i saudés talians che sepolirá te chi prés sotvia ence si morc te na picera cortina. L auté dla capela dl ciastel che fova dediché a S. Rafael pòn vedei dutaorela tla gliejia d'Andrac. Ti prums agn '80 á la Souriantendenza de Aunejia scomencé a laoré pro l ciastel. Ma chesta é dut n'autra storia.

Liams mudé

L Gran Bracun