Articul por Ladin Val Badia
Articul per Ladin Gherdëina
Odles
Piza
Dimenscions
Geografia
Geologia
Cherta de localisazion: Südtirol
Odles
Odles
Odles (Südtirol)


Les Odles é na grupa de crëps dles Dolomites che adöm cun la grupa de Pöz, l Pütia y les Odles de Funes tol ite la maiú pert dl raiun dl Parch natural Pöz-Odles.

Planta dla Odles te n dessëni de Emil Terschak dl 1896.
Planta dla Odles te n dessëni de Emil Terschak dl 1896[1].

Geografia mudé

La Odles ie sciche n piene de pizes danter Funes y la Val Badia a nord y Gherdëina cun l chemun de Santa Cristina a sud. Japè dla Odles dl viëres de sud iel la mont de Mastlé y la pastura de Ncisles. La masra pizes ie l Sas Rigais aut 3025 m.s.l.m. y la Furchëta unfat auta.

A urient ie la Odles despartides dala grupa dl Puez tres la Gran Roa, la Furcela dla Roa y Forces de Siëles. A uzidënt fina la Odles cun la Secëda. A sud ie la montes Ncisles y Mastlé a nord-urient ie la Odles despartides dala Grupa dl Putia da la Val de Longiarù y la Furcela de Munt de Furćia. A nord dla Fermedes ie la Mont Gsnaghen.

Tla grupa dla Odles ie a uzidënt la Fermedes, spartides tres la Furcela de Mezdi dal Sas Rigais y l'autra pizes.

Fermedes mudé

La Fermedes scumencia dala Secëda cun la Furcela de Pana (2447 m.s.l.m.) a uzidënt. La Fermeda Dessot (2590 m.s.l.m.) y la Fermeda Dessëura (2630 m.s.l.m.) ie dites nce Peles de Fermeda. I crëps va inant cun la pitla Fermeda (2814 m.s.l.m.) , y la Gran Fermeda (2873 m.s.l.m), la Tor o Ciampanil de Funes (2834 m.s.l.m) n pue plu a nord, la Odla de Ncisles (2780  m.s.l.m.) plu a sud, la Gran Odla (2832 m.s.l.m.), la Odla de Funes (2800 m.s.l.m.) plu a nord y l Sas de Mesdì (2762 m.s.l.m.) cun a nord l Cumedel (2755 m.s.l.m.). Danter la Gran Fermeda y la Odla de Ncisles ie la Furcela de Funes. Danter la Odla de Ncisles y la Gran Odla ie la Furcela de Ncisles. Danter la Odla de Funes y l Sas de Mesdì ie na furcela bela ërta tlameda Furcela dl'Odles.

Sas Rigais mudé

A urient dla Furcela de Mesdì ie l Sas Rigais, la Val dala Salieries cun la Gran Furchëta (3025 m.s.l.m.) y Pitla Furchëta (2975 m.s.l.m.), la Porta y l Sas dla Porta (2967 m.s.l.m.). La Mont dal Ega fina a nord cun la doi pizes Odla de Valdusa (2936 m.s.l.m.) y Sas dal Ega (2924 m.s.l.m.), a urient la Cresta de Longiarù y la Cansles (2787 m.s.l.m.). Danter la Cresta de Longiarù y la Cansles ie la Furcela dal Ega. Japé dl Sas dla Porta ie l Col dala Crëusc cun na crëusc dl tëmp. L'ultima piza a nord ie la Tor de Longiarù

La Val dala Saliëries ie cunesciuda per la liejënda de Karl Felix Wolff[2][3].

Marca mudé

L ann 2015 à la postes talianes dat ora na marca cun n dessëni dla Odles de Anna Maria Maresca[4]

Notes mudé

  1. Emil Terschak: Illustrierter Führer durch die Grödener Dolomiten. Fischer & Bröckelmann, Berlin 1896. pl. 14.
  2. "Liejënda de Karl Felix Wolf tl Brennerarchiv". Archivià da l uriginel ai 2023-03-24. Trat ite ai 2023-03-24.
  3. Josef Kostner: Da Cuecenes nfin Ncisles. Calënder de Gherdëina 1967, pl. 43-45.
  4. Pauli Senoner: Gherdëina tla filatelia dal 1962 al 2017. Calënder de Gherdëina 2019, pl. 151.

Bibliografia mudé

Cëla nce mudé

Furchëta

Sas Rigais

Gran Fermeda

Gran Odla

Sas de Porta

Sas da l'Ega

Sas de Mesdì