Ncisles

mont te Gherdëina
Articul per Ladin Gherdëina

Ncisles ie na mont de Gherdëina tl chemun de Santa Cristina.

Ncisles cu la Cansles, Forces de Siëles, Muntijela, Stevia y l Saslonch.
Ncisles cu la Cansles, Forces de Siëles, Muntijela, Stevia y l Saslonch.

Geografia mudé

Ncisles ie na pastura tl Parch naturel Puez-Odles che cunfina a uzidënt cun la mont de Mastlé, a urient cun i crëpes de Stevia, Muntijela, Puez a nord cun la Odles, Sas Rigais, Val dala Saliëries, Sas dla Porta, Mont dal'Ega, Cansles y Val dala Roa. L ruf che vën da Cisles ju ie l ruf de Ncisles te chël va nce l ruf da Mastlé. Japè de Ncisles sula streda de Ncisles ulache n và sun Juac se à furmà ti palusc de Blej sula mont de Ciaulonch n pitl lech do che l ie unida fata su na stoa per tenì su l'ega. L fova n iëde n mur lonch che spartiva Ncisles dala mont de Mastlé. L mur piova via sot ala Gran Fermeda, passova a urient dla Pieralongia y ruvova fin sul Col da Tlusé.

Te Ncisles plu al auta dal truepa muntagnoles che geva dlonch si coa.

Utia de Ncisles mudé

 
Foto dla inaugurazion dla utia de Ncisles.

De costruzions te Ncisles iel me pueces: l Cason de Ncisles y la utia de Ncisles, una dla uties da mont plu vedles de Gherdëina, tlameda Regensburger Hütte per tudësch y rifugio Firenze per talian. La utia a 2040 m. ie stata deseniëda y nce finanziëda dal architet Max Schulze y inaugureda ai 26 de agost dl 1888 su ncëria dl sezion de Regensburg dl DÖAV[1]. Do che Giuani Demetz da Tlusel, che fova l'ost dla utia per truepes ani, ova optà per i tudësc, à l mëinacrëp Matie Perathoner y si mutons Resi y Viktor seurantëut per 70 ani la utia. De chësta si vita sa mont à Resi scrit n liber tl 2010[2].

Pieralongia mudé

 
La Pieralongia daujin ala utia dl vieres de Forces de Siëles y Stevia

L cason de Pieralongia ie la utia plu auta de Ncisles a 2297 m. daujin a n gran sas che se à destacà dala Fermedes. Sun chëla utia fovel suzedù na burta ntraunida tl 1897 canche na muta fedoma ie stata mazeda te n juech cun n colp de stlop da n jëun paster .[3]. D'instà ie la utia de Pieralongia nce daviërta sciche ustaria.

Te Ncisles jiva i moleri de Gherdëina mo dan puech tëmp a giavé ora na tiëra dret fina tlameda grunt da dé ju ala statues de lën dan les depënjer.

Notes mudé

  1. "Isabella Penzo: Il rifugio Firenze e la sua Resi" (PDF). Archivià da l uriginel (PDF) ai 2021-08-25. Trat ite ai 2021-08-25.
  2. Resi Perathoner: Mein Leben auf der Hütte 2010 ISBN 978 8895781259.
  3. Ludwig Hofer: La desgrazia sa Pieralongia, 1897. Calënder de Gherdëina 2017, pl. 132.

Bibliografia mudé

  • Festschrift zum fünfundzwanzigjährigen Jubiläum der Sektion Regensburg des Deutschen und Österreichischem Alpenvereins. Regensburg. Nationale Verlagsanstalt Buch= u. Kunstdruckerei A.G. 1895.
  • Josef Kostner, Gilo Prugger: Planta danter i ruves de Cuecenes y Ncisles. Calënder de Gherdëina 1967, Union di Ladins, Urtijëi 1966, pl. 93.
  • Josef Kostner: Da Cuecenes nfin Ncisles - lijëndes y tradizions. Calënder de Gherdëina 1967, pl. 41.
  • Hubert Comploi: 100 ani sosta sun Ncisles. Calënder de Gherdëina 1989, pl. 110.

Commons mudé

Ncisles sun Commons


 
Montes de Gherdëina

Bredles • Bulacia • Chemun • Ciampinëi • Ciaulonch • Col Raiser • Cunfin • Ciandevaves • Dantercëpies • Juac • Hartl • Mastlé • Pana • Mont de Sëura • Mont Sëuc • Ncisles • Plan dai Ciavei • Frea • Resciesa • Sëurasas • Secëda • Stevia • Tramans