Villa Venezia

villa a Urtijëi
Articul per Ladin Gherdëina

La Villa Venezia ie na cësa tla Bruscia tl zënter de Urtijëi te Gherdëina. L ie na costruzion de stil ecletich, scumenceda dl 1903 dal artist Johann Baptist Moroder-Lusenberg, cun aspec stilistichs neo-renaissance y venezians y figures de gran artisć ziplei.

Storia mudé

Sun chëla spersa fova bele tl 1830 n vedl mulin cumprà pona tl 1855 da Cristian Schmalzl (Cristl Pech). Chësc ova pona fat su la cësa "Oberschmiedhaus" ulache stajova Lena Schmalzl, la sor de Cristl y si uem Luis Bernardi, loma y pere de Trina de Ianesc (dla cësa Vedl Ianesc che se tlamova nscila bele tl 1600) la fëna de Batista Moroder. Daujin fovel na sia dla sort "sia veneziana" fata dl 1860 y che jiva cun l'ega dla roia de Plan Ziran che passova iló. L ann 1911, à Batista Moroder nce metù a jì n dinamo a ega che fajova lum per la Villa y l Hotel Madonna[1]. Na gran statua de n legioner roman ie dancá, aldidancuei culeda tl bront. L ie una dla costruzions artistiches plu mpurtantes dla valeda. Tla Villa Venezia univel tenì la prima mostres dla Productiva y pona dla Lia Mostra d’Ert y nce proves dla mujiga[2]. Dala pert uzidentela dla villa ova l fotograf Dominik Holzknecht ulache l fova dant na sia veneziana y n fever, giauri n atelier de fotograf ntëur l ann 1905.

Tl 1930 à Ernesto Da Col dl Ciadura giaurì na pitla butëiga per vënder dlacins, la prima te Gherdëina, tla Villa Venezia[3].

Notes mudé

  1. Edgar Moroder: La roia di artejans di plans a Urtijëi y i mulins de Plan Ziràn. Calënder de Gherdëina 1978, pl. 39
  2. Pepi Moroder: Trëi Scultëures de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1955, pl. 47.
  3. Edgar Moroder: I prims dlacins te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 2011, pl. 101-102.

Literatur mudé

  • Edgar Moroder: Der Künstler Johann Baptist Moroder-Lusenberg 1870–1932 und die Villa Venezia in St. Ulrich in Gröden. Verlag Typak, St. Ulrich 2004. ISBN 88-901599-0-1.
  • Edberte Moroder: Jì a cumpré ite zacan. Calënder de Gherdëina 2010, pl. 87-90.