Lenèrt, y nce Unterraschötz (Resciesa Dessot) fova n vedl mesc de Urtijëi tl ridl tlamà nce "De la da Puent de Pana"[1]. Aldò de documënc san che ai 7 de lugio dl 1774 à Matthias Runggaldier pià dò l mej da si pere Dominikus. Ai 29 de auril 1788 à Matthias Runggaldier vendù l luech a Kaspar Insam y a si fëna Maria Cudauner per 950 rainesc. Ai 6 de lugio 1807 à Alois Insam arpà Lenert da si pere Kaspar. Ai 18 de utober 1914 à Perathoner Josef dl Tecul sa Schönfried (Junerëi) cumprà l luech pra na liziteda per 1370 rainesc. La muta Mariana de Josef à arpà l luech y do che la ova maridà Janmatie Moroder, dat inant Lenert al fi Franz Moroder. Tl 1874 ie chësc mesc unì dassën mudà y l ie uni fat na villa dainora[2]. La fova l' ncësa de Franz Moroder y de Mariana Moroder sor de Sepl Moroder da Jumbiërch che à abù 14 fions.

La berstot de Lenèrt te na foto dl 1914 cun Franz Moroder a man ciancia y Ludwig Moroder.
Articul per Ladin Gherdëina
Luech de Lenèrt dan l 1874 a Urtijëi te n dessëni de Ludwig Moroder dl 1934.
Luech de Lenèrt dan l 1874 a Urtijëi te n dessëni de Ludwig Moroder dl 1934.

La cësa ie resteda ala muta Adele che à maridà l scultëur Ludwig Moroder l'an 1911 y i à abù cin fions:Alexander, Mariele, Karl, Pauli y Alex. Tla villa fova basite na gran berstot fata ora tl 1902 y spartida. Tla pert plu granda laurova i scultëures Rudolf Moroder, l fra de Adele, y Ludwig, l'uem de Adele per la firma "Gebrüder Moroder". Ncé l mut de Adele y Ludwig Pauli y l mut de Pauli Norbert[3] à laurà giut te chëla bertstot.

Tla pitla berstot ova scumencià a laure l moler Oberbacher y plu tert fova le berstot dla molera Stina Walpoth, fëna de Pauli, che à nsenià ju truepes caioc tl ert de depënjer scultures, dant al dut sanc.

La cësa d'inviërn.

Tla cësa de Lenèrt ie tl 1901 stat metù n mplant per la lum lectrisc[4].

Pra la cësa de Lenèrt tucova n gran tublà y lessù fovel da udëi i corni che n dijova fova dl ultimo cërf mazà te Gherdëina[5]. Sëura streda fova nce n gran banch dal'eves.

Notes mudé

  1. Barbara Lanz, Sonja Mitterer: Höfekarte Gröden. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014. ISBN 978-88-909015-0-8
  2. Edgar Moroder: Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, p. 226–229 Dessëni dl vedl mej de Ludwig Moroder tl liber Moroder, pl. 212.
  3. Vita de Norbert Moroder. Youtube dal menut 5'40 al menut 12'35.
  4. Franz Moroder da Costa: La lectrisc ie ruveda tla cëses de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 2020,pl. 202-205.
  5. C.M. (Christian Moroder): Resciesa. Calënder de Gherdëina 1960, pl. 33.

Funtanes mudé

  • Edgar Moroder: Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, p. 226–229 Liber Moroder