Ciöf
Articul por Ladin Val Badia | ![]() |
Le ciöf (gherdëina: ciof, badiot: ciöf, fascian: fiọr) é l’organ reprodutif dles angiospermae, na sort de plantes y alda pro i eucarioc. Tres le ciöf fecondé se svilupëia i früc[1].
Danter i ciöfs da ciafé tl ambiënt natural dles muntes dles valades ladines dles Dolomites él:
- - lisöra
- - confolia
- - brunsins
- - ciuites
- - anzianes
- - cancuns
- - giarduns
- - grifes dl malan
- - zavalis
- - pavá ghei
- - lavac
- - milandores
- - tles de S.Pire
- - arnica
- - anemona de munt
Ciofes dla DolomitesModifica
Ciapel brum (aquilegia vulgaris) a Urtijëi.
Aster da mont (aster alpinus) sun Mastlé.
Snofia (anemone vernalis) sun Plan de Corda, Resciesa.
Zighèna sun na centaurea (centaurea jacea) sa Sacun.
Coda de lëuf bruma (aconitum napellus) sa Bula.
Ciof dla ronia (colchicum autumnale) sun Mont de Sëuc.
Arjentel (dryas octopetala) sun Dantersasc (Grupa de Saslonch).
Prevesc da mont blanch (lilium martagon) blanch sun Frea.
Pavé da mont (papaver alpinum) te Ncisles.
Sgrinfles dl malan (Physoplexis comosa) Stevia.
Prevesc (lilium bulbiferum) sun Costamula a Urtijëi.
Plates colegadesModifica
NotesModifica
- ↑ Plantae, sun Treccani.it – Enciclopedie on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana
Vocabolar dl ladin leterarModifica
ciof Ⓔ nordit. ciof/ciuf ‘ciocca di capelli’ con passaggio semantico a
‘mazzo, fiore’ (Gsell 1989a:147); ciof dal tonn calco sul pustert. tonderpuschn ‘Donnerblume’ (Craffonara 1993:54) 6 1763 ciuf ‘flos’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciüf mar. ciöf Badia ciüf grd. ciof fod. ciof LD ciof
s.m. Ⓜ ciofs
(gad. B
1763; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS
2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS
2002, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002;
Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fiore Ⓓ Blume ◇ a) Sciöch’ al
spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel
ciüf cöce nia atramënter se preparâl por Genofefa te chël
desert ascognü le plü amabl dover de familia. Sceoucch’
el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng
bel ceuff coucce nia atramentr sè preparāle pur Genofefa
t’ chel deſert ascognù ‘l plou amabil dover de familia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Vigni doman i
portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć
de rötes Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o
implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes DeclaraJM,SantaGenofefa1878:51 (Badia).