Ferata de Gherdëina

Articul per Ladin Gherdëina
Tluses–Plan
Lunghëza de la trata:31,00 km
Destenduda de la scines:760 mm (destenduda bosniaca)
Pendënza mascima: 51 
Mënder Radius:38 m
   
0,00 Tluses Trasferimënt ala Ferata dl Prëner 520 m s.l.m.
   
Tunel Gramphofen (92 m)
   
Tunel Löchlgraben (83 m)
   
Löchlgraben
   
6,81 Laion-Ried 781 m s.l.m.
   
Tunel Flötzen (117 m)
   
Tunel Karlgraben (87 m)
   
Tunel Kienbach (214 m)
   
13,26 San Piere 1035 m s.l.m.
   
17,00 Runcadic 1152 m s.l.m.
   
19,93 Urtijëi 1224 m s.l.m.
   
Tunel Calonia (40 m)
   
23,50 Soplajes 1340 m s.l.m.
   
25,09 Santa Cristina 1396 m s.l.m.
   
Raida te tunel a S. Cristina (203 m)
   
27,00 Ciastel de Gherdëina 1454 m s.l.m.
   
28,10 La Poza 1495 m s.l.m.
   
29,90 Sëlva 1562 m s.l.m.
   
31,41 Plan 1592 m s.l.m.

La ferata de Gherdëina fova na ferata a tanf longia 31 km che jiva da Tluses, ulache la tacova ite te la ferata dl Prëner, ite te Gherdëina nfin te Plan t'insom ala valeda. La fova unida frabicheda dal 1915 al 1916, ntan la Prima Gran Viera, dal guviern de l'Austria-Ungaria per mené saudeies y munizion ala front de viera contra la Talia. Do la viera fova la ferata unida adurveda inant coche mesun de trasport de persones y marcianzia. Cun la defujion di auti do la segonda viera mundiela ie l utl de la ferata scialdi smendrì y la univa ududa coche na forma de trasport nia plu moderna y che desturbova la zirculazion di auti. Chësc à purtà a stlù la ferata tl 1960.

La ferata de Gherdëina a Urtijëi ai 28 de mei 1960, si ultim viac.
La ferata te n audio dl Radio Ladin de Gherdëina.

La ferata de Gherdëina fova na ferata cun destenduda strënta (tudësch: Schmalspurbahn, talian: treno a scartamento ridotto), chël uel di che la destenduda de la scines fova de mé 760 mm mpede i 1435 mm normai. Chësta fova na larghëza che l dajova ënghe te autri luesc te l'Austria-Ungaria y a chëla che n ti dij la destenduda bosniaca (tudësch: Bosnische Spurweite). La univa adurveda dantaldut per ferates te raions da crëps.

Trata mudé

 
Profil de autëza de la trata.

Dala stazion de Tluses piova la trata ite per na riva, tres tuniei y puenc ite per la valeda de Gherdëina nfin a Urtijëi. A S.Cristina dal aldidancuei mo un de i tuniei che fova stac giavei per la ferata. Ilò dal ënghe na mostra cun nfurmazions sun la ferata. La trata fova stata frabicheda belau de l dut sun frabicac artifiziei per vester boni de ti avëi la sëuravënta al gran dislivel y ënghe per la topografia che a ngrum de luesc ne fova nia ideéla per na ferata.

Storia mudé

Prima ideies mudé

Na prima idea de fé na ferata te Gherdëina fovel bele ntëur al 1900, ajache l ëssa judà cul trasport de la scultures de lën y di auteresc. Chisc univa scenò traspurtei a na maniera scialdi ria, cëra y ncompera ora per la streda strënta nfin a Pruca. Ala fin dl 1800 univel espurtà da Gherdëina scultures per 2000-3000 vagons a l'ann. Tl 1905 fovel unì metù su n "Cumité per na ferata de Gherdëina" (ntlëuta Grödner Bahnkomitee) cun a cë l'ambolt de Urtijëi Josef Rifesser che ulova fé na ferata finanzieda privatamënter vendan azions ala jënt. L fova pona unic fac studesc per desmustré l gran bujën de avëi na ferata. A chëi tëmps, ulache l ne dajova mo degun auti, fova nia avëi n culegamënt a na ferata belau da cunfrunté cun nia avëi na streda asfalteda al didancuei. L fova unic fac n grum de studesc y abinei adum n grum de scioldi, ma ala fin à messù rué la Prima Gran Viera per muever zech.

Sambën fovel do duta chësta ideies nteresc particuleres y duc se purvova pra l’autoriteies dla monarchia de l'Austria-Ungaria de fé passé la sia, ma ala fin ova dl 1908 mpo l Minister per la ferates de Viena dat la ncëria de lauré ora n proiet a puntin per la ferata da Tluses a Urtijëi y inant n stude de mascima per ruvé te Plan. Danter la ziteies de Bulsan (cun a cë l ambolt dr. Perathoner) y Persenon (cun a cë l ambolt dr. von Guggenberg) fovel na gran cuncurënza per fé pië via la ferata de Gherdëina te si zità, ajache vester l pont per pië via a jì tla Dolomites udoven sciche n gran valor per l turism.[1]

La ferata vën fata ntan la Prima Gran Viera mudé

La Talia ova tl 1915 fat ora cun la Franzia (lieda cun i nglëisc) de jì cun ëi sce l’Austria se ëssa slargià ora mo deplù a urient zënza l cunsëns dla Talia, che ëssa ulù perchël l Tirol talian (Trentin) y Triest. La lianza dla Talia cun i franzëusc y i nglëisc deventova for plu strënta. Chësc ova i servijes sucrëc de l'Austria capì y perchël cialovi de renfurzé i cunliamënc cun l Tirol dl Sud y la zones che ëssa pudù nteressé la Talia. La ferata fova l miëur sistem per mené materiai pesoc, ermes y saudeies da un n cunfin al auter. L cunfin danter l'Austria y la Talia jiva dal Lech de Garda tres la Grupa dl Brenta, la Dolomites dla Pala, Fascia, la Marmoleda, l Nuvolau, l Cristallo y la Trëi Pizes de Lavarëi. Ai 23 de mei dl 1915 ova la Talia detlarà viera a l'Austria che ova nsci l festide de traspurté l plu aslune che la jiva saudeies, material, ermes y da maië ala front tl sud. Nfin a Tluses y a Toblach jivela drët bën, ma da iló demez fovel de bujën de traspurté dut sun stredes strëntes y su per troies di jëufs mo plu strënc y periculëusc tla sajon da d’inviern. L sëul mesun fova i ciavei o i mui y chësc jiva massa plan. L cumando dl militer, che ova tëut su l cuntrol sun la ferates, ova dl 1915 dat l orden de fé na ferata nfin te Plan, tulan n cunsciderazion sibe Pruca che Tluses. L proiet dl inj. Riehl fova unì cumprà y prësc do de pierpul fovel unì scumencià a lauré. N iede uloven adurvé na destenduda de la scines de 1000 mm, ma per fé plu aslune fovel unì strënt a 760 mm y mpede la locomotives a lectrisc ududes danora dal proiet, se oven cuntentà de teles a tanf. Ala fin de agost fovel unì fat ora n plan di lëures che udova danora 24 km de scines, 50 vagons y 5 locomotives, che per fé plu aslune fova unii tëuc ca dala ferata de Mori, ntant fërma per gauja dla viera. Per frabiché la ferata fovel de bujën de n grum de persones, de tecnics, njenieres y nsci fovel unì nciarià la “29. Eisenbahnkompanie” dl militer de fé i lëures. Tëut ca oven bele riesc i prijunieres rusc dala front dl est (zirca 6 000 de ndut, de chisc ntëur n 1000 te Sëlva, ruvei de utober dl 1915), de plu gran firmes da l'Austria y scuadres de zumpradëures de zirca 800 persones per fé i puenc de lën.[2]

Esperienza de la jënt de Gherdëina mudé

 
La stazion de Soplajes

La jënt de Gherdëina fova da una pert scialdi cuntënt de avëi giatà la ferata che n se ova damandà da giut. Da l'autra pert fajovel na gran mprescion avëi te n colp tan n grum de fulestieres che stajova te la valeda per fé su la ferata. Te Sëlva, che a chël tëmp ova na populazion de 1.000 persones, vivovel sëurapro mo 1.000 fulestieres che ne capiva nia la rujeneda. Leprò fovel mo n grum de ufizieres che muserova ora i grunc privac zënza gran damandé. Da Plan oven fat na teleferica sun i jëufes, ma al scumenciamënt oven monc fat na teleferica da Urtijëi te Sëlva, ajache i lëures ne jiva nia inant debota assé. Nfin a Urtijëi ruoven ënghe cun camions, ma l stradon da Urtijëi nfin te Sëlva fova massa strënt y stlet per jì inant cun camions.

I prijunieres rusc che ova laurà sun la ferata ova fat scialdi na mprescion. I jiva suënz da cësa a cësa a petlé lat o vel patat o ref, ma dessegur univel ënghe rubà sun i ciamps. La jënt se temova ënghe dai prijunieres, ajache i fova tan da ledam y trac sëura tan melamënter. N jega che l fova ntëur ai 6.000 prijunieres che ova laurà, ntant sce te la ciantia “La ferata de Gherdëina” vëniel ciantà “vintmile rusc l’à fata”. Ma chësta esagerazion desmostra cie gran pëis che i prijunieres ova abù sun la jënt dl post. L fova nce unì dant vel’fat ncherscëul cun i prijunieres, sciche la tragedia ora n “Rustlea dessot” ulache l patron Amadio Delago fova unì mazà dai rusc che fova unii abinei ntan che i ti rubova na cëura. L prim vagon sun la ferata nueva fova ruvà te Plan ai 23 de dezëmber, nce sce l restova mo n grum de lëures da finé. I bujëns dla front fova granc y ova sambën la priorità sun dut. Fineda, coche dij la ciantia, fova la ferata de Gherdëina de fauré dl 1916, ma duta l’ansciuda ova mo de plu lauranc laurà y n valguni fova restei tlo nce d’instà. I plu lezitënc judova pra i luesc da paur sun pra y ti ciamps y univa drët adurvei a lauré, davia che i jëuni fova tla front dl est. Sun i luesc da paur ite per ch’la Vila n fovel feter dlonch un o doi a judé. La ferata fova sambën resserveda a servijes per la viera: trasport de material, pona de saudeies y permò ala fin dl 1917 semeiel che pudova senté su la populazion zevila.
Te chësc tëmp ova la ferata de Gherdëina perdù si majer lëur de mené materiai ala front ajache l’Austria ova venciù l cumbat dl Isonzo ruvan nfin sun l Piave y la front dla Dolomites fova desfata. Tl inviern 1915-16 menova la ferata grumons de material te Plan (nfin ala fin dl 1915 da Urtijëi ite cun la teleferica che jiva da S. Cristina sun Santuel, pona via Predes y de viers de Frëina nfin te Plan) che tlo univa ciarià sun la teleferiches (Plan–Jëuf de Frea–Curvea y Plan–Jëuf de Sela fova n funzion da mez nuvëmber dl 1915). La doi teleferiches a strom fova bones de mené 250.000 chilo de material al di. Fates foveles sun ciavalons de lën, i carëc fova de lën, ma l fova na inuvazion tecnica de gran valuta. La monarchia dl’Austria ne n’ova fat su per bën 770 km sun si cunfins (feter la lunghëza di mplanc dl Dolomiti Superski d’aldidancuei). Tl medem tëmp fovel unì fat nce la doi stredes sun i Jëufs de Sela y de Frea per garantì l muvimënt dla trupes, per chëles che la teleferiches ne fova nia adatedes. La teleferiches fova jites nfin ala fin dla viera dl 1918. Nteressant iel mo a savëi coche l ti fova unì tëut i grunc ai patrons per pudëi passé cun la ferata. Dl 1915 fovel unì tëut ite l grunt per n cër tëmp y dl 1917 fovel pona unì marciadà ora n priesc de 50 heller (10 metri de terac valova tant che n chilo de cërn). Te Sëlva fovel unì tëut belau 9 ha (za. 90.000 metri) de grunt, la gran pert ai paures y al grof von Wolkenstein. Deguni ne n’ova udù i scioldi dla tëuta, ajache l fova unì paià ora cun tituli de debit dl stat dl’Austria che do la viera ne valova plu nia pervia dla svalutazion. Plu luesc fova unii taiei a mez ora y i ciamps laurei deventova ronesc massa ërc. Chësc dantaldut dal hotel Griji nchin ta La Poza y da La Bula nchin te Plan. La ferata passova sëura plu stredes de Sëlva via: ora l Griji sëura la streda plu mpurtanta, pona ja La Poza (tlo fovel na stazion), ta L'ambolt, dan ruvé sun Col da Rainel, dedite da Rustlea, la streda da La Sia su, la streda dla dlieja, chëla de Dantercëpies, de ndut 8 stredes y sambën de plu troies da jì a pe, y chësc dut zënza stanges da fermé l trafich.[3]

Do la viera mudé

Do la fin dla Prima Gran Viera (l’Austria ova lascià de cumbater ai 3 de nuvëmber; n di dan la Talia) ai 4 de nuvëmber dl 1918 fova Südtirol unì tëut ite dai talians y ai 2 de setëmber dl 1919 fovel unì fat la pesc de Saint Germain che ova recunesciù nosc raion ala Talia. La ferata fova passeda dl 1920 de dërt ala ”Ferrovie Italiane“ y feter duc i lauranc pra la ferata univa da moinla da oradecà. Dant nen fovel deplù dal Tirol, dala valeda dl Isarch y nce de Gherdëina. De Sëlva laurova nce Tubia Perathoner da Linacia pra la ferata y per pudëi resté pra chësc lëur ovel messù mudé tl tëmp dl fascism l inuem te Paratoni. La ferata ova pona abù auc y basc y da plu pertes udoven ite che la ne pudova nia ti vester al trasport per l daunì. La fova da mudernisé, itevier jivela mé a 14 km/h y oravier a 18 km/h y nce la scines fova feter de stleta cualità. Bele dl 1938 ulova l guviern la tò ju, ma l cumisser (podestà) da ntlëuta inj. Arturo Tanesini ova arjont che la unisse tenida y mpue frabicheda ora. I puenc, n pert mo de lën, fova unii cumedei y fac de peton y de sasc. Do la segonda viera, ti ani 1946-48, fovela inò tan inant de la tò ju y te Gherdëina fovel unì metù su n cumité per la mantenì (leprò l hotelier Ossi Pitscheider dl Oswald) ajache la fova mpo mo l sëul mesun che garantiva l cunliamënt cun la Val dl Isarch. I plu vedli se lecorda mo che dl 1951, l ann dala gran nëif, fovela jita tresora y la fova la sëula puscibltà de furné ite y ora dla val. Dl 1953 fovel unì metù su na sozietà per la mantenì y la mëter a jì a lectrisc (soc. anonima Ferrovia Elettrica Val Gardena), ma dut l mpëni ne n’ova juà a nia. L fova i tëmps dl auto privat, la sozieteies dla curieres (dantaldut la SAD) ova n gran pëis pulitich, la ferata jiva massa plan y per la fé nueva, manciova l’ulentà pulitica y donca i scioldi. Nsci fova la ferata, do 44 ani de servisc y n grum de lecorc, furneda per l ultim iede ai 29 de mei dl 1960, saludeda dala mujighes, dal’autoriteies y da n grum de jënt de Gherdëina. L ambolt de Sëlva da ntlëuta fova Rudi Kasslatter dl Olympia che ova bele ai 20 de agost dl 1960 fat dumanda de pudëi cumpré i teraces dla ferata. Dl 1969 ova l chemun giapà dal’aministrazion dl stat na pruposta de cumpré duta la spersa de feter 90.000 m² per 151.715.000 lire (feter 76.000 euro). L priesc oven ratà massa aut, nce ajache i grunc fova, coche dit, unii destëuc per puec scioldi sota l’Austria. Dl 1980 fovel stat mesun giapé da pert dl chemun l’aministrazion de duta la spersa, a na maniera che da ntlëuta à l chemun pudù mantenì y njinië ca n bel troi da jì a pe. Sambën ova ntant bele n grum de privac pitli tòc a fit y vel’un fova nce stat bon de n cumpré vel’tòch. Permò dl 2005 iel stat mesun passé l grunt al chemun, do che tres na norma de atuazion dl Statut de autonomia de Sudtirol fovel passà ala Provinzia de Bulsan. L priesc paià dal chemun per i za. 8 ha de grunt che fova mo restei fajova ora 318.442 euro. Dant nen fovel bele unì cumprà plu pertes (te Plan per l ciamp dal palé, sota la dlieja per la streda nfin via l stadio Pranives y nsci inant).

Ngrum de jënt che jiva cun la ferata sautova merë ju ulache i messova, unfat sce la ferata se fermova o nia. D’inviern ruvova la sades n grum de fulestieres cun la ferata. I majeri hotiei ova n purtier che aspitova cun na luesa da corni per mené i cufri. Chëi che fitova via vel’cuatier privat, jiva, sce l ruvova zachei, nstësc ala ferata o mandova l ciaval da La Sia o chël de Ciampac. La storia dla ferata y dla teleferiches fates ntan la prima viera fej unì n cër nchersciadum y dà da pensé a coche l svilup fossa jit inant, sce n fossa stac boni de tenì la ferata, la teleferiches sun i jëufs y / o la teleferica da Urtijëi ite. Ne n’ie pa chësc nia l cunzet de coche assan al didancuei gën metù a jì l trafich te Gherdëina y sun nosc jëufs.[4]

Ncuei mudé

Puecia trates de la ferata à sëuravivù nfin a ncuei. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la streda statela 242dir, ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun Pruca. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na streda per la rodes.[5]

Galaria dala fotografies mudé

Notes mudé

  1. Cunsëi de furmazion dl chemun de Sëlva, Articul: La ferata de Gherdëina, https://www.selvafoto.it/ld/nosta-selva.html?article_id=23
  2. Cunsëi de furmazion dl chemun de Sëlva, Articul: La ferata de Gherdëina, https://www.selvafoto.it/ld/nosta-selva.html?article_id=23
  3. Cunsëi de furmazion dl chemun de Sëlva, Articul: La ferata de Gherdëina, https://www.selvafoto.it/ld/nosta-selva.html?article_id=23
  4. Cunsëi de furmazion dl chemun de Sëlva, Articul: La ferata de Gherdëina, https://www.selvafoto.it/ld/nosta-selva.html?article_id=23
  5. Elfriede Perathoner, Stefan Planker, Scibla mo 'n iëde. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra