Articul per Ladin Gherdëina

L Derjon (te vedli documënc ënghe Dursan, tudësch: Grödner Bach, talian: Rio Gardena) ie l majer ruf te la valeda de Gherdëina. L nasc te Plan a n'autëza de 1590 metri, ulache vën adum l Ruf de Frea dal Jëuf de Frea y l Ruf de Ciavazes dal Jëuf de Sela. L'à na lunghëza de 25,8 km y n ciavuel idrografich de 200 km²[3], che ne'n fej un de i majeri ruves che rua tl Isarch, ulache l fina a Pruca.

Derjon
L Derjon a Urtijëi
Inuem natif Derjon (ladin)
Grödner Bach (tudësch)
Rio Gardena (talian)
Etimologia retoroman: Tursûn o dursun, che uel di spinel (dl crëp)[1][2]
Raion
Stat  Talia
Raion SüdtirolSüdtirol Südtirol
Majera ziteies Sëlva, S. Cristina y Urtijëi
Carateristiches natureles
Funtana Ruf de Frea y Ruf de Ciavazes
• post Plan, Sëlva
• coordinedes 46°32′44″N 11°46′08″E / 46.54556°N 11.76889°E / 46.54556; 11.76889
• autëza 1 590 m
Bocia Isarch
• post Pruca
• coordinedes 46°35′57″N 11°31′52″E / 46.59917°N 11.53111°E / 46.59917; 11.53111
• autëza 470 m
Lunghëza 25,8 km
Ciavuel idrografich 200 km2
Purteda
• mesana 2 m3/s
L Derjon a Ruacia

L ruf vën ënghe adurvá per fé strom.

L Derjon a Soplajes

Inuem mudé

L inuem dl ruf ie per l prim iede stat documentà tl 1264 coche Tursûn.[4] Chësta parola se basa sul retoroman dursun, che uel di spinel. Chësta parola vën dal latin dorsonia, che uel di raion cun n spinel dl crëp.[5]

Ruves afluënc mudé

I ruves plu mpurtanc che rua tl Derjon ie l ruf de Val, l ruf de Ncisles y l ruf de Val d'Ana sun la man drëta, nscì sciche l ruf di Strënc, l ruf da Iender, l ruf da Bula y l Brennbach sun la man ciancia. A Pruca passa l ruf sota la autostreda dl Prëner y sota la ferata dl Prëner.

 
L Derjon depënt tl aquarell da Hermann Krabbes. Chromotipografia de Fisher & Wittig a Leipzig

I majeri luesc tres chëi che passa l Derjon ie Sëlva, S. Cristina y Urtijëi.

Ruves a man drëta mudé

I ruves che va tl Derjon a man drëta dla valeda (cialan juvier da ulache l ruf nasc) ie:

  • Ruf de Val Pudra che nasc sul Sela y va tl Derjon sun Plan de Gralba.
  • Ruf de Frea nasc dal Ruf di Nueves y va tl Derjon te Plan. Pisciadoi de Murfrëit, Pisciadoi da Taiadices, Pisciadoi de Linacia.
  • Ruf de Val. Japé de Val nascl cun la funtanes y l pisciadoi de Zirmëi sciche Aghel da Pisulí y tol ite l Ruf dla Cuecenes y l Ruf de Puez a man drëta. A man ciancia tol l Ruf de Val l Aghel da Frainela y l Ruf de Dantercëpies y va tl Derjon tl Ghetun de Sëlva.
  • Ruf de Ncisles fej da cunfin danter Sëlva y Santa Cristina. Tl ruf de Ncisles ruva da man drëta l Ruf de Mastlè.
  • Ruf da Pilon (Da Pic ju fej l ruf l Pisciadoi de Pilon y va tl Derjon a Soplajes)
  • Fussel de Nis, belau for sut.
  • Ruf de Val d'Ana. A man drëta giatl l Ruf da Costa, l Ruf de Cuecenes che giata l Ruf de Puiates, Fussel de Grialëces y Scienpoden[6]. L Ruf de Sciadules o dl Net giata l Salim y va tl Ruf de Cuecenes puech sëura l Ruf de Val d'Ana. A man ciancia giatl l Fussel da Zartlan y l Fussel da Pincan
  • Ruf da Cudan, Pisciadoi da Cudan
  • Fussel da Juaut, Fussel de Plan Pinoi
  • Ruf da Dumat
  • Fussel dla Val de Nevel

Ruves a man ciancia mudé

Cëla nce mudé

Bibliografia mudé

Referënzes mudé

  1. Egon Kühebacher: Die Ortsnamen Südtirols und ihre Geschichte. Band 2. Athesia, Bozen 1995. ISBN 88-7014-827-0, S. 49.
  2. Albrecht Greule: Deutsches Gewässernamenbuch. Walter de Gruyter, Berlin 2014, ISBN 3-11033859-9, S. 96.
  3. https://ambiente.provincia.bz.it/acqua/fiumi-torrenti-alto-adige.asp?news_action=4&news_article_id=541753 Agenzia provinciale per l’ambiente e la tutela del clima - Rio Gardena / Derjon
  4. Egon Kühebacher: Die Ortsnamen Südtirols und ihre Geschichte. Band 2. Athesia, Bozen 1995. ISBN 88-7014-827-0, S. 49.
  5. Albrecht Greule: Deutsches Gewässernamenbuch. Walter de Gruyter, Berlin 2014, ISBN 3-11033859-9, S. 96.
  6. Frida Piazza: Fussel de Grialëces Calënder de Gherdëina 1993, pl. 143-149.
  7. Guido Insam: L ruf salver da Iender. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 70.
  8. Babi Pitschieler, Petra Senoner: Stories y ntraunides ntëur i vedli mulins pra ruf da Bula Calënder de Gherdëina 2014, pl. 166.


 
Ruves de Gherdëina

Ciavazes • Cudan • Cunfin • Cuecenes (Sëlva) • Cuecenes (Urtijëi) • Derjon • Dumat • Frea • Grialëces • Iender • Ncisles • Pilon • Strënc/Ampezzan • Val • Val d'Ana • Val Pudra • Vallongia